Na Pepa Prats Ribas (Sant Josep, 1948) és una de les josepines més estimades al seu poble. De fet, el 2022 va ser l’encarregada de pronunciar el pregó de les festes de Sant Josep. Na Pepa va néixer a cas Costes, a la vénda de Benimussa. Ella és la quarta dels cinc fills que varen tenir els seus pares. «Som cinc germans i, gracis a Deu, encara hi som tots», apunta.
Na Pepa i el seu home, el conegut artesà de l’espart Pep ‘Esidro’, viuen des de fa temps a un casament anomenat can Pou de na Mariana, que es troba a la carretera de Cala Tarida situada a pocs metres de l’encreuament des Verger, a prop de Sant Josep, on ja hi vivien els seus majors. «Jo he viscut més temps a casa des majors que no a Benimussa. Quan anàvem a escola, que era matí i tarda, veníem a dinar a cas majors. A escola hi anàvem caminant i els germans més grossos hi anaven en bicicleta i podien tornar a casa. Ses dos germanes més petites dormíem aquí. I quan els germans ens varen repartir el que ens tocava a cadascú, a jo em va tocar això», explica na Pepa.
Aquesta josepina té molt bon record del seu pas per ca ses Monges, que és on va anar a escola. «Hi havia unes monges agustines. Allí vaig aprendre a llegir, escriure, brodar, resar, a fer rams de flor i empanades mallorquines. Quasi totes les monges eren mallorquines, com Sor Casilda, que era practicant i anava caminant fins as Cubells a posar injeccions. Quan naixia un boix, Sor Casilda sempre deia: ‘Que per bé hagi vengut en aquest món’», recorda na Pepa.
Na Pepa de cas Costes també està vinculada amb el ball pagès. Els seus dos fills, n’Esidro i en Xico, formen part del Grup Folklòric de Sant Josep, mentre que ell elabora botons per a les camies de drap. «A vegades acompany al meu home a alguna fira artesanal i allí també embull fil fent botonets», apunta.
També recorda quan el mestre Pere Planells va promoure el grup de ball pagès Aires de sa Talaia i com una volta a la setmana, quan pujaven excursions d’estrangers fins a Sant Josep es ballava «a la pista des patins, on ara hi ha es Racó Verd. «Un dels al·lots dels amos, de can Botja, compraven gel perquè no hi havia neveres i el posaven en llibrells grosos i els que anaven a veure el ball podien comprar algun refresc», assenyala.
Na Pepa de cas Costes ha fet molta feina a la parròquia del seu poble i també com a mestra de Religió a diferents escoles del municipi. Qui li va fer la proposta per ser catequista va ser mossènyer Vicent Torres Font, de qui na Pepa té un grandíssim record:«Si ell no és a la santa glòria, ja podem començar a treballar de veres».
Cap a mitjans dels anys noranta del segle passat, na Pepa també començà a donar classes de Religió a l’escola de Sant Agustí. «Em varen tractar tan bé que hi vaig estar uns 18 anys, a Sant Agustí». Poc després li va arribar la proposta de fer-se càrrec d’aquestes classes també a l’escola de L’Urgell, a Sant Josep. «Em posaren a jornada completa i començàrem a fer hort, tant a Sant Josep com a Sant Agustí. També ajudava els alumnes nouvinguts quan aprenien català», recorda.
Na Pepa continua treballant a la parròquia, ara al costat del nou capellà del poble, el cubà Yasser Peña. Però de qui és completament devota na Pepa de cas Costes és del bisbe d’Eivissa, en Vicent Ribas, que és de la casa més vesina. «Deien que aquí hi havia hagut un ‘regüelo’ que resava perquè hi hagués capellans a la família. I al final hi ha hagut una monja carmelita i un bisbe. Ses seues oracions han dat fruit al cap d’un temps», afirma.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.