Antoni Costa va néixer a Sant Mateu el 1946, sent el cinquè fill del matrimoni de can Micolau des Pla, un casament situat a poca distància de l’església. Una casa amb més de sis-cents anys d’antiguitat i que aquesta setmana ha obert les portes per acollir al programa de Sa Cadira des Majors.
En Toni ‘Micolau’ es va guanyar la vida a la mar transportant turistes d’una banda a l’altra de la badia de Portmany. Abans, però, la primera feina que va tenir va ser de picapedrer a Santa Eulària, on durant dos anys va participar de la construcció de tres xalets per a alemanys amb una colla on hi havia més vesins mateuers i de Santa Gertrudis i comandats pel mestre d’obra Raconet.
Allà, a Santa Eulària, s’hi estaven tota la setmana, cobraven 58 pessetes diàries i quan tornava a casa, a Sant Mateu, ho feia en bicicleta.
Una feina que li va durar només un parell d’anys fins que es va decidir a fer-se mariner i patró abans de complir amb el servei militar. Ell treballava amb els Escandells, «que tenien quatre o cinc barques i un fuster francès que en feia seguit».
Els primers trajectes que es feren era per transportar els turistes d’algun hotel de la badia fins al port de Sant Antoni. Després ja es començaren a fer excursions fins a Cala Vedella, on es preparava una paella. «Anàvem embarcats i bevíem molt de xampany. A Cala Vedella hi anàvem tres barques i sa paella la feia un de Sant Josep davall d’uns pins. De tornada a Sant Antoni donàvem sa volta as Vedrà i es bevia xampany amb porró. Ses botelles de vidre anaven totes a la mar», explica en Toni ‘Micolau’.
De fet, anant de patró amb la balandra ‘Reina del Mar’, que des de fa un temps és restaurada per Toni Tur ‘Sendic’ i en Javi Gómez, «em vaig enamorar d’una turista holandesa que avui és sa meua dona. Mira si m’ha durat dies!», explica divertit en Toni ‘Micolau’.
Tant li va agradar Eivissa i en Toni que aquesta turista va quedar a l’illa treballant a una farmàcia i al cap de cinc anys de conèixer-se es varen casar.
Històries familiars
Els dos avis d’en Toni tenen històries que són dignes de contar. Explica en Toni que el seu avi per part de mare va combatre a la guerra de Cuba i que a ca seua arribà una carta en què els anunciaven que havia mort durant el combat. Així que, com és normal, la família va celebrar un funeral en memòria seva. Al cap de dos o tres anys, un vesí de Sant Mateu va baixar a Vila i es va atracar fins al port per veure arribar el barco que venia de Barcelona. Allí, al moll, un home es va dirigir a ell i va resultar que era en Joan d’en Cases, l’avi d’en Toni ‘Micolau’ que tot el poble donava per mort. Tots dos pujaren fins a Sant Mateu en carro i aquella nit en Joan va dormir a casa del seu vesí, que no el va deixar anar a ca seua perquè abans volia ser ells qui els explicàs què havia passat per anar preparant el terreny.
L’altre avi d’en Toni no va tenir tanta fortuna. Explica en ‘Micolau’ que era un home modern i que va fer baixar tota la família a Vila perquè els seus dos fills grossos poguessin estudiar al Seminari. «Va arrendar una casa amb opció de compra a prop des Seminari i una feixa al Prat de ses Monges», destaca en Toni. Un d’ells va acabar sent militar i va morir a la Guerra d’Àfrica, mentre que l’altre es va fer capellà i va morir a l’Argentina un any més tard que el seu germà. Tota una desgràcia per a la família d’en Toni ‘Micolau’.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.