'UC: Cançons i llegat d'Eivissa' Por Joan Barbé

Sa nostra ‘enamorada' no hauria anat ‘a sa banda de migjorn' sense sa seua. Ells varen ser es primers en versionar cançons populars pitiüses, en rescatar-les, i també en descobrir autors anònims des nostro cançoner. Durant es meus anys a Barcelona, encara hi havia gent que els recordava només esmentar Eivissa, però massa gent no sap coses com que en Joan Manel Serrat va versionar sa seua cançó ‘Flors de Baladre', composada per n'Isidor Marí, (ex-membre d'UC des del 1984 però co-fundador juntament amb en Joan ‘Murenu', qui ha continuat la vida del grup fins ara juntament amb en Victorí Planells, membre des del 1973).

He tengut ocasió de treballar amb tots tres, fins i tot he viatjat amb en ‘Murenu' a tocar a Nova York, o he produït es darrer disc de n'Isidor, i sempre he après alguna cosa d'ells, humils i mestres a la vegada. Però es seu llegat més important és, com em va dir en Victorí una vegada, que en s'època en que començaren a fer música, es eivissencs “vàrem aprendre a perdre sa vergonya de lo nostro”, i en gran part va ser per mor d'ells.

Seria genial que hi hagués un darrer concert d'UC a Eivissa, a casa. Estic segur que algun promotor o alguna institució insular encara és a temps d'intentar-ho. S'ho mereixen i seria el més just.

Sigui com sigui, Joan, Victorí i Isidor, com a músic i com a eivissenc:

gràcies.