Bernat Joan i MaríEivissa23/08/16 0:00
TW0

Des de fa mesos, la companyia Espai F està posant en escena, en petit format (no hi pot haver més de vint-i-vuit espectadors, distribuïts al voltant de l'escenari), l'obra Perdius, sorgida de la ploma de Vicent Ferrer i Mayans. Es tracta, com diuen els mateixos escenificadors de l'obra, de «teatre a Formentera, i, també, en termes del mateix Vicent Ferrer, «teatre de pocs calatrics». Amb pocs elements escènics, Espai F posa al davant de l'espectador una peça que fa sentir, fa pensar i convida, d'alguna manera, a actuar.

Perdius constitueix una mena d' «oratori antibel·licista». L'element de fons de tota la peça és la guerra, i l'impacte (o no) sobre aquells que hi guarden alguna relació (que, al cap i a la fi, som tots nosaltres). Dalt l'escenari, només dos personatges: un home encarnat per Miquel Costa, actor ja de dilatada tradició a Formentera, encarnador de «l'home des senalló», amb una actuació sòbria i mesurada, i un cos, un simple cos femení, que ens dansa els estralls de la guerra, encarnat per Valeria DelVecchio, amb una gran capacitat de transmetre sensacions a través de la dansa/actuació. Ells dos, amb el suport d'uns efectes sonors molt ben aconseguits, donen vida al text -dur, però amb innegables tocs poètics- de Vicent Ferrer i Mayans.

Des del meu punt de vista, Perdius és una peça ambiciosa, dins el seu format, però no pretensiosa. Combina l'equilibri amb la voluntat d'afectar emocionalment l'espectador, buscant alhora l'impacte i la reflexió. Al cap i a la fi, una peça teatral ben digna, escènicament ben trenada, executada amb una professionalitat innegable i emmarcable dins el teatre més actual (tant per la temàtica com per la forma teatral en què ens és presentada). Esper que aquesta tongada de «bolos» serveixi per catapultar Perdius i convertir-la (que ja ho és) en una referència del teatre de Fo-mentera i del teatre de les illes Pitiüses. I que Espai F continuï la singladura...