Catalina Juan, de can Jordi, va viure en primera persona la transformació de Cala Llonga. | TEF TV

El ‘boom’ turístic va canviar la fesomia de molts indrets de l’illa d’Eivissa. L’arribada massiva de turistes comportà la construcció de molts establiments turístics a llocs que avui ens semblen inversemblants. Això és el que passà, precisament, a Cala Llonga. Una zona de Santa Eulària plena d’horts que aviat es convertí en una de les predilectes per les famílies de turistes.

I aquest canvi el visqué en primera persona na Catalina Juan, de can Jordi. De fet, els de ca seua reberen els primers turistes que s’atracaren fins a Cala Llonga. «Li deien sa Pensió Toni. Va ser el primer negoci que es va establir a Cala Llonga cap el 1956. Després posaren botiga de menjar, bar i restaurant. Ho duien es meus pares i es germans. Els primers turistes varen ser un matrimoni català, na Pilar i es senyor Agustí, i ses seus dos filles. Els anglesos no començaren a venir fins que no obriren els dos hotels el 1969», explica.

Na Catalina, coneguda també com na Catalineta de n’Anfós, nasqué el 1937. Ella és la més grossa de cinc germans i es va criar a casa del seu padrí i la seva tieta. «Aquells anys, qui tenia hort ja tenia de tot. A casa teníem    un carro i una somereta que rodava sa sénia per treure aigua.    Record que cada dia anàvem a s’hort», assenyala.

També recorda que amb vuit anys va començar a anar a escola amb n’Eulària d’en Porrador, «que no era mestra, però era una dona molt sabuda. Hi anaven tots els al·lots de Cala Llonga. Quan vaig tenir els deu anys ja vaig anar a les monges de Santa Eulària». A na Catalina, diu ella, li anaven molt bé les matemàtiques. Un fet que li va anar molt bé durant tot el temps que va portar endavant un souvenir. «No vaig tenir caixa registradora fins que va venir sa meua filla a treballar al souvenir», explica. Un negoci que ja va tancar i que es deia Souvenir Catalina situat al costat del Supermercat Maria, que és de la seva germana.

Na Catalina i el seu home, en Pere d’en Cristòfol, també treballaren a un quiosquet de fusta situat a la platja de Cala Llonga. «Es meu home feia una ‘sangria’ que tenia xiflats a tots es turistes», apunta na Catalina. En aquell temps, els hotels de la zona només oferien esmorzars i sopars, així que a l’hora de dinar els quiosquets de platja tenien molta feina. «Fèiem hamburgueses, truites i tot el que podíem fer ràpidament. Sempre havíem de tenir un o dos cambrers», recorda, ja que també havien de tenir cura d’unes dos-centes gandules.

Molt abans, quan tenia una quinzena d’anys, na Catalina recorda haver ballat per a la inauguració de la casa del Marqués de Lozoya al Puig de Missa de Santa Eulària. «Ara hi ha la colla d’Es Broll, però ningú parla de la de Cala Llonga. Aquí ja es ballava es dia de la Mare de Deu d’Agost. Ma mare va emprar unes prendes per a sa meua germana i jo. També ballava es meu germà», destaca.

Després de set anys de festejar, en desembre de 1960 na Catalina es va casar amb es seu home. «Ens casàrem un dijous perquè es diumenge jugava el Barça contra el Madrid. Es meu home, pes futbol, hauria anat a Vila a peu», afirma. Aquell diumenge na Catalina i en Pere estaren a segona fila del Camp Nou veient el Barça-Madrid convidats per la família de catalans que havia assistit a la seva boda.