Aprovechando su duelo parlamentario semanal con el presidente del Gobierno y después de que éste se pronunciase sobre la manifestación de la Diada de la pasada semana, Rubalcaba ha querido recordar al Ejecutivo que este tipo de conflictos no se resuelven dejando pasar el tiempo.
«El miércoles pasado le dije que había una manifestación en Barcelona que no era un lío ni una algarabía, sino la expresión de un problema con un trasfondo que va más allá de la economía --ha recordado--. Es un problema político que hay que enfrentar con diálogo porque estos problemas no se arreglan con el tiempo, más bien se estropean».
Rubalcaba, uno de los principales negociadores del Estatuto catalán vigente, ha subrayado que este tipo de problemas «hay que enfrentarlos desoyendo las voces altas de los separatistas y también los gritos de los separadores».
La recomendación del líder de la oposición se produce la víspera de que Rajoy reciba en el Palacio de la Moncloa al presidente de la Generalitat, Artur Mas, quien piensa plantear la exigencia de un pacto fiscal especial para Cataluña.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Hi ha una cosa que ha enfurismat Espanya molt més que la manifestació independentista de la Diada, i és la projecció internacional de què ha gaudit. Això li resulta insuportable. I és ben comprensible, atès que Espanya és un país que no admet l'existència nacional de Catalunya. Per a Espanya no hi ha catalans, només hi ha espanyols. I, és clar, amb aquesta línia absolutista de pensament -feixista, n'hauríem de dir-, que arriba a l'extrem de menysprear una nació mil·lenària que ha fet aportacions importantíssimes a la història de la humanitat, no hi ha entesa possible. Per això s'indigna en veure que Catalunya apareix amb el seu nom en els principals mitjans de comunicació d'arreu del món. És la mateixa indignació que sentiria un segrestador en assabentar-se que el seu segrestat ha pogut parlar amb algú de l'exterior. Espanya, per tant, pressionarà la Unió Europea perquè no escolti Catalunya, però, per sort, el pes específic espanyol és un pes ploma i això ens afavoreix. Europa té molta por que Espanya no pagui els seus deutes, i la tradicional arrogància espanyola, fruit del seu complex d'inferioritat, no hi ajuda gens. Per això, si Europa ha d'escollir entre Catalunya i Espanya, sempre escollirà Catalunya. Sap que Catalunya és un país solvent i Espanya un país en fallida. Catalunya es troba amb l'aigua al coll perquè li roben els recursos que genera, però com a nació independent seria el quart Estat més ric de la Unió Europea. I, a més, té paraula i compleix els seus compromisos. Espanya, en canvi, dilapida els diners en obres monumentals que no serveixen absolutament per a res. I, a més, no té paraula i no compleix mai els seus compromisos. Francament, no hi ha color.