La mayor caída del año pasado, el más duro para la economía española en décadas, se ha debido a la revisión a la baja de los datos del comercio exterior, cuya aportación positiva a la evolución del PIB fue menor de la previamente estimada.
El INE ha publicado la revisión de sus cálculos sobre la evolución económica de los últimos cuatro años, y sólo ha cambiado la del año pasado, mientras que ha mantenido las cifras de 2008, 2007 y 2006.
De esta forma, sigue sosteniendo que el PIB creció el 4% en 2006 y moderó su avance en 2007 hasta el 3,6%, mientras que registró una fuerte desaceleración en 2008, cuando sólo aumentó el 0,9%.
Estos nuevos datos anuales se utilizarán para los de la Contabilidad Nacional Trimestral de España correspondientes al segundo trimestre, que el INE tiene previsto publicar mañana.
En su nuevo cálculo detallado de 2009, el INE sólo revisa al alza un componente del PIB, el consumo -que bajó el 2,3% en lugar del 2,7%- gracias a la caída menor de lo previamente estimado en el gasto de los hogares.
Consumo
Así, ahora calcula que el consumo de las familias cayó el 4,2% -frente al 4,9% que antes cifraba-. Mientras, el gasto público se elevó seis décimas menos, el 3,2%.
Empeoran en gran medida las cifras de la inversión, y ahora el INE calcula que cayó el 16% -antes era el 15,3%-, debido a un mayor deterioro de la destinada a bienes de equipo, con un retroceso 1,7 puntos mayor del previamente calculado, hasta el 24,8%.
También cayó más de lo antes cifrado la inversión en construcción -el 11,9%, frente al 11,2%-, aunque lo hizo en menor medida la destinada a otros productos -el 16,2% frente al 17,2%-.
En la corrección de los datos del año pasado hay otra ligera mejora en las cifras del empleo, que sigue mostrando una fuerte caída, aunque una décima inferior, del 6,6%.
Esto ha hecho, sin embargo, que empeoren las cifras de productividad, que creció el 3,1%, dos décimas menos que en la estimación anterior.
El INE ha hecho también un análisis de las cuentas revisadas en el resto del mundo, y por eso concluye que la renta nacional bruta de España ascendió a 1,02 billones de euros y que la economía española presentó una necesidad de financiación frente al exterior de 53.978 millones de euros, lo que equivale al 5,1% del PIB.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Juan Carlos de Borbón acumula una fortuna de 1.790 milions d'euros segons la revista Forbes com ha aconseguit amassar una fortuna estimat per les revistes Forbes i Eurobusiness en 1.790 milions d'euros? La família del Rei Juan Carlos fa els seus negocis. El seu gendre és conseller de Telefónica. La seva germana se centra en les empreses de luxe. El seu cosí germà omple les seves butxaques amb negocis de telecomunicacions, autopistes i petroli. I la llista s'amplia segons descendim en el seu arbre genealògic. Però al rei oficialment no se li coneix cap altra empresa que la Direcció de l'Estat. Llavors, com ha aconseguit amassar una fortuna estimat per les revistes Forbes i Eurobusiness en 1.790 milions d'euros? Diferents llibres i càrrecs públics denuncien que els regals rebuts i l'ús de testaferros podrien apropar-se a la resposta a aquesta pregunta. Per exemple, per al seu últim iot Fortuna empresaris mallorquins van sumar una col·lecta, suggerida pel propi rei, de 2.600 milions de pessetes, segons el periodista Matías Vallés, a la qual cosa el Govern regional de Jaume Matas (PP) va sumar 400 milions. I així gaudeix dels seus estiueigs, com cada any recullen les imatges de la família real a Mallorca. La majoria compartides amb nombrosos logos de conegudes empreses. "Cal "anar amb compte amb l'estimació de Forbes perquè incloïa coses del Patrimoni Nacional. Al seu nom no trobem res legalment. Fins i tot se li ha acusat i investigat per delictes financers, com el cobrament il·legal de comissions i el robatori de les obres d'art del Ducat d'Hernani", denúncia Iñaki Errazkin, autor de 'Fins a la coroneta. Autòpsia dels Borbóns'. L'única forma de conèixer els seus ingressos públics és rastrejar els pressuposts. Directament el 2009 va rebre 8,9 milions. "Patrimoni Nacional destina uns 140 milions al manteniment de palaus i altres possessions, sis milions del Ministeri d'Administracions Públiques són destinats per a assessors, funcionaris d'elit… a més, el parc mòbil d'uns 60 vehicles d'alta gamma correspon al Ministeri d'Economia i tots els seus viatges corren a càrrec de Defensa o Assumptes Exteriors", explica Antonio Romero, exdiputat d'IU i coordinador de la Xarxa de Municipis i Càrrecs Públics per la III República. Però els comptes no quadren. I ningú no ho pot investigar. L'article 56 de la Constitució estableix que "la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat". Fins i tot després del nomenament d'un interventor dels comptes reals el 2007, la Casa Reial afirmava que era "una decisió administrativa i burocràtica adoptada pel rei per millorar el funcionament intern de la institució, no té més transcendència". "La Casa Reial actua com un verdader paradís fiscal, interpreten la disposició lliure del seu pressupost, com que no han de donar explicacions a ningú", denúncia Romero. La falta de control per part, fins i tot, dels propis organismes públics, va ser denunciat l'abril davant del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg per Esquerra Republicana de Catalunya. Recentment, Gaspar Llamazares (IU) havia d'ampliar una pregunta al Govern sobre si podia donar "garanties que cap recurs de la família real no sigui en paradisos fiscals" a totes les institucions de l'Estat. No era la primera vegada que denúncies similars es feien públiques. Patrícia Sverlo recollia en 'Un rei cop a cop' (Ardi Beltza, 2000) que tant ell com la seva família tenen estalviats 6.000 milions de pessetes en bancs suïssos, per "si les coses es torcen en l'Estat". Els escàndols econòmics han esquitxat en nombroses ocasions Juan Carlos de Borbó. I han servit com|com a indicis dels negocis en què podria estar involucrat. Durant els governs de Felipe González, diversos casos de corrupció van ser protagonitzats per empresaris i persones de la seva màxima confiança: Javier de la Rosa, Manuel Prado de Colom i Carvajal, José María Ruiz Mateos o Mario Conde van trepitjar en diverses ocasions els tribunals. Una situació que torna a ser present amb la publicació el setembre del llibre de Conde, Memòries d'un pres, on relata els intents del rei per frenar la intervenció de Banesto i el seu posterior enjudiciament. S'hi sumen nous episodis, encara que toquin més de prop al seu successor. A primers d'agost era detingut Pepote Ballester per l'escàndol del Palma Sorra; i Telma Ortiz, germana de la princesa Letizia, era nomenada 'a dit' subdirectora de Projectes del Departament de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona (PSC i ICV). Humils començaments Des de la seva designació com a hereu de Franco, el rei no ha deixat d'incrementar la seva fortuna privada. Sempre es recorden els problemes econòmics que va tenir la seva família després de l'exili d'Alfonso XIII. Però tot va canviar des que Luis Valls Taberner (Banc Popular) comencés a administrar una "subscripció popular" per aportar liquiditat amb el suport d'altres banquers, molts nobles i empresaris franquistes. Posteriorment recolliria el testimoni José María Ruiz Mateos. Un fet que va utilitzar per intentar protegir-se de la Justícia quan Rumasa li va ser expropiada. Llavors va denunciar haver lliurat mil milions de pessetes al monarca. La fortuna de Juan Carlos de Borbó i la seva família ha continuat augmentat. I de forma 'discreta'. Fins i tot quant? No ho sabem, però la xifra de 1.790 milions "mai no ha estat desmentida per La Zarzuela", segons es recollia en un escrit del coronel Amadeo Martínez Inglés al Parlament el 2008, qui un any abans havia publicat 'Juan Carlos I, l'últim Borbó. Les mentides de la monarquia espanyola'.