«En les guerres a pedrades els més dolents eren els del barri de sa Riba»

La gran passió de Torres Planells ha sigut la música. Emparentat amb una de les tres grans famílies musicals a Eivissa, els ‘Seguinets' (les altres dues són els ‘Mayans' i els ‘Bufins'), el seu pare el portà a l'Escola Municipal de Música de Victorí Planells, l'única que hi havia aleshores a Eivissa i situada a una planta baixa de s'Alamera. Joan Antoni aprengué a tocar la flauta travessera «i amb quinze o setze anys ja tocava a la banda de música». Una afició que hagué de deixar quan entrà al seminari però que reprengué quan deixà els estudis per ser capellà.

La celebració d'un concert de música de cambra al Castell el 1973 va fer que Torres Planells comencés amb la promoció de la música clàssica a l'illa i constitució d'associacions culturals com l'Associació Pro Música de les Pitiüses, animat per na Lina Bufí i el seu espòs i amb l'ajuda d'una altra personalitat musical a l'illa, en Gilberto Tur. «El Conservatori va ser feina de na Lina Bufí perquè tota la vida va fer classes privades, duia els alumnes a examinar-se a Palma, lluità perquè el tribunal vengués a Eivissa i aconseguí que s'obrís una extensió del Conservatori aquí», assenyala el promotor musical.

Torres Planells va ser testimoni dels anys que el pare Jaume Morey va passar a Eivissa i que plasmà en el llibre ‘El pare Morey. El capellà de la joventut d'Eivissa'. «En aquell temps els capellans estaven molt distanciats de la gent i aquest home a l'hora de la doctrina a l'església de l'Hospitalet va començar a fer titelles, cinema, equips de futbol, excursions amb el Club de los Muchachos i sabia captivar a la gent i això va molestar a molta gent conservadora», explica.

‘Eivissa, l'ànima d'un poble'
Torres Planells presentarà a finals d'aquest mes un nou llibre junt amb Neus Escandell, editat per Balàfia Postals, amb el títol ‘Eivissa, l'ànima d'un poble'. «És un llibre amb més de 300 fotos antigues d'aportacions d'arxius privats i amb articles meus i que ens ha costat cinc anys fer-lo».

Els dos autors reivindiquen que Vila «també forma part de la cultura de l'illa; ha estat el centre comercial, comercial i polític de tota l'illa».