“Per un sí o per un no…”, de Nathalie Sarraute

Aquest cap de setmana passat hem pogut fruir, a la sala petita de Can Ventosa, de l'obra de Nathalie Sarraute Per un sí o per un no, posada en escena per Jaume Mut, Joan Toni Sunyer i Catalina Riera sota la direcció de Jan M. Albinyana.

L'obra de Nathalie Sarraute es basa en uns diàlegs extraordinaris, que, a partir de petits malentesos, de modulacions de veu, d'accents posats en un lloc o un altre, entren en un entortolligat tan complex que sembla no tenir cap tipus de solució. En aquesta obra, l'autora francesa amaneix amb un humor àcid les dificultats de l'entesa entre éssers humans, la fragilitat de l'amistat i la facilitat amb què la més mínima susceptibilitat pot convertir una conversa lleugera en un autèntic infern. Es tracta, fonamentalment, d'una obra de text, de text subtil i fi, molt difícil de posar en escena. Per això hem de remarcar el mèrit, fonamentalment, del tàndem Mut-Sunyer, que es compenetren a la perfecció per mostrar, justament, la manca de compenetració a partir d'uns diàlegs equívocs.

Per un sí o per un no exemplifica de manera contundent les lectures que es poden fer d'allò que en lingüística se'n diuen «trets suprasegmentals». La discussió comença amb els efectes de l'entonació d'una frase, pronunciada en una certa ocasió, en l'amistat entre dos hòmens, que, a partir d'aquí, desencadenaran una autèntica tempesta lingüística i emocional. Quantes vegades no ens hem trobat en situacions semblants a les que apareixen en aquesta peça teatral! Quantes vegades no hem entrat en discussions completament bizantines a partir de petits equívocs, de trets suprasegmentals mal (o ben) interpretats, d'elements que en principi no havien de causar cap ni un problema!

Pens que el format d'aquesta obra s'adaptava perfectament a allò que s'ha d'anar programant a la sala petita de Can Ventosa, per tal de treure'n un rendiment cultural efectiu. Es tracta d'una obra amb pocs actors, amb una durada no superior a una hora i amb una escenografia minimalista. Però això no implica que li manqui qualitat. Ben al contrari: un text potent i uns actors capaços de posar-lo adequadament en escena li confereixen el seu valor. Que no és poc.

Esperem que podrem continuar gaudint d'aquest tipus de teatre i que, de mica en mica, s'anirà traient el partit necessari d'aquest espai teatral, que bon servei cultural pot fer a la ciutat i a l'illa d'Eivissa.