Toni Colomar Marí i la música han anat gairebé sempre de bracet. Nascut a Sant Carles un 25 d’octubre de 1935, en Toni i la seva orquestra Conjunto HiFi tocaren durant dotze anys a Las Dalias. No pogueren ser-hi en l’estrena de l’establiment el dia de Sant Carles de 1954 perquè encara no tenien après prou repertori, però ja pogueren pujar a l’escenari la nit de Nadal, que varen dividir en dos perquè la gent del poble pogués anar a Matines.
«Tocàvem quatre hores, així que n’hi caben moltes de partitures. Érem sis a s’orquestra. Els tres primers anys vaig ser el cantant i després vaig agafar sa bateria. Quan tocàvem un pasdoble no quedava ningú sense ballar», explica en Toni de can Colomar. En Joan Marí de can Besora, el fundador de Las Dalias, va explicar a Toni les seves idees: «Em va dir que estava fent una obra que tothom criticava: un bar-restaurant amb sala de festes. I em va oferir que muntàs una orquestra per tocar allí i que tot fos des poble. Va arribar del dia de Sant Carles i en Besora ja tenia s’obra feta per obrir aquell dia, però a naltros ens faltava un poc de repertori així que li vaig dir que anàs a Vila a parlar amb els Besorons, que eren quatre germans que tenien un grup, i que en estar a punt ja l’avisaria». Abans de tocar a Las Dalias, Toni Colomar ja s’havia estrenat dalt d’un escenari un dia del Pilar al Teatre Espanya de Santa Eulària com a vocalista de l’orquestra amb companys com en Toni ‘Lloses’, «que se’n va anar a Veneçuela»; en Marc de sa Botiga, que era es més vell i es que va muntar s’orquestra; en Pedrito de sa Creueta i en Toni d’en Pere Marí. No hi cabia ni una mosca, estava tot ple. Vàrem tenir una bona rebuda».
Toni Colomar acaba de fer els 89 anys.
El principal mestre que va tenir en Toni va ser un menorquí, n’Antonio Panedas, que s’havia casat a Mallorca amb una al·lota de Sant Carles. «Era un gran artista, un gran violinista. Després de sa guerra estava amollat per Mallorca, va parlar amb aquesta al·lota i varen venir cap aquí a cuidar el pare d’ella, en Toni de can Marines des Fuster. Ella també tenia dos germans, un a l’Alger i un altre a Cuba», explica en Toni.
Quan va morir el seu sogre, varen vendre la finca i tornaren a Mallorca. «A jo em deia ‘Menut’, perquè era es més jove i es més petit. ‘Has de dir als teus pares si et deixen venir a Mallorca, que tocarem es dos i et faré un músic’, em va dir. Quan ho vaig dir els va parèixer que els deia que anava a matar a algú. Sempre he tengut aquesta espina», assenyala. «Érem deu o dotze alumnes i sempre em triava a jo per anar a tocar. ‘Es Menut té orelles, el que no teniu valtros’, els hi deia», recorda en Toni, «amb 13 i 14 anys jo ja cantava per ses matances, tot déu em convidava per mor d’això». El primer instrument que en Toni Colomar va tenir a les mans va ser una bandúrria «que l’havia fet un vesí meu que era fuster. Li vaig comprar per 5 duros (25 pessetes). Després ja vaig veure un llaüt, que m’agradava més, i en vaig comprar un a un amic, que era un artista, en Pep ‘Salvador’. Li vaig comprar per 7 duros.
En Toni Colomar va anar a escola amb el mestre ‘rafeler’ Joan Ribas, que arribà a tenir més de cent al·lots a càrrec seu. Una època en què els mestres tenien la mà massa llarga. «Jo era un cuc petit i n’hi havia un que tenia un any o dos més que jo i feia pesta a un al·lotet que me l’estimava molt. Jo tenia es meu geni i li vaig fotre un bon grapat de xereques i va partir a dir-ho en es mestre. Quan tornaren els dos, el mestre em va fotre una xereca que vaig anar de cul dalt sa carretera». En Toni es va guanyar una bufetada, però va ser per defendre un amic que necessitava la seva ajuda.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.