Orgull de ser d’aquí

No obstant això, avui celebram molt més que la redacció d’un marc normatiu, d’un acte administratiu, una votació o una publicació en un butlletí oficial. Avui celebram quelcom molt més profund i transcendent, que segurament és la llavor que va permetre arribar-hi: l’orgull de ser d’aquí, de les Illes Balears.

L’orgull de les nostres quatre illes, de ser un poble singular i amb caràcter, amb una història rica i una cultura genuïna. L’orgull que inevitablement sentim quan som a fora i ens demanen d’on som... I responem que som de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa o de Formentera.

Sí, el moment en què ens demanen «I tu, d’on ets?», i sabem que, quan escoltin la resposta, ens reconeixeran per tantes coses, que se’ns il·lumina la cara i pronunciam alt que som de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa o de Formentera. Que som de les Illes Balears.

I, a partir d’aquí, sempre tenim quelcom per presumir.

Sentim orgull de l’empenta de tota una generació d’emprenedors que, amb visió, feina i esforç, transformaren la nostra economia i generaren riquesa i oportunitats per a tants. Sentim orgull d’una terra de gent feinera, dels qui cada matí aixequen la persiana i s’arromanguen a la feina, a qui ningú no ha regalat res. Sentim orgull perquè tot el que tenim és fruit del nostre sacrifici. I, per això, des de fa un any i mig cap família no ha de pagar per l’herència dels seus pares o padrins.

Ara mateix, som la comunitat on més creix el nombre de llocs de treball, l’única en què la desocupació s’ha reduït el darrer mes. Som la comunitat que, gràcies al nostre teixit empresarial i als agents socials, lidera la generació d’ocupació de qualitat. Som la comunitat en la qual durant el darrer any ha augmentat més el nombre d’autònoms, emprenedors que arrisquen amb valentia.

Sentim orgull d’una terra que, conscient del greu problema de l’habitatge que pateix, fa feina a escarada per treure al mercat més habitatge per viure-hi, habitatge per als residents, per als d’aquí. I ho veim en la resposta de les administracions i de la iniciativa privada al pla de xoc, que ja ha permès la planificació de gairebé 5.000 habitatges. Queda molt per fer, perquè tothom ha de tenir un ca seva digne. I aquest ca seva s’ha de defensar.

Sentim orgull d’una terra que avança en nous drets, com la gratuïtat de l’educació de 0-3 anys; com la gratuïtat de l’oci adaptat per als infants amb discapacitat; com el capdavanter ajut mensual per als malalts d’ELA; com l’ampliació del cribratge neonatal a més de quaranta malalties, així com a cardiopaties congènites crítiques, o com la pionera Llei de conciliació, la tramitació de la qual avança en el Parlament.

Sentim orgull d’una terra amb empatia i sensibilitat, que treballa per la inclusió, i d’una terra solidària, com demostraren els nostres cossos d’emergència i els voluntaris desplaçats a una terra veïna i germana com la Comunitat Valenciana per ajudar els afectats per la DANA.

Sentim orgull d’una terra que aposta per la innovació, que cada dia ens ofereix, gràcies a la feina i el talent dels nostres investigadors, nous avenços en recerca, especialment en l’atenció sanitària. Fa només un mes celebràvem ser referent en dues cirurgies cardíaques a tot Espanya, i aquesta mateixa setmana hem posat en marxa el compte enrere del llançament a l’espai del primer satèl·lit balear.
Sentim orgull d’una terra que té cura del seu entorn i que té consciència de la importància dels seus recursos i de la sostenibilitat. Sobre aquesta convicció, prioritzam com mai les inversions en el cicle de l’aigua que fa anys que s’haurien d’haver fer, i impulsam el transport públic, amb projectes ambiciosos com el tren a Llucmajor, així com la transició energètica, de manera planificada i ordenada. En aquesta línia, acabam d’adquirir quatre finques públiques al Parc Natural de Llevant per posar-les a disposició de tots els ciutadans.

Sentim orgull de ser una potència turística, orgull de ser una terra d’èxit, en la qual, des de fa un any, hem decidit anar tots plegats per afrontar el repte de la transformació de les nostres illes, per garantir la seva sostenibilitat i el benestar dels residents.

Sí, orgull d’aquestes illes.

I és precisament amb aquest orgull, amb aquesta estima per la nostra terra i per allò que som, que mai no acotarem el cap davant ningú i sempre ens trobaran amb el cap alt defensant els interessos d’aquesta terra. Perquè no volem ser més que ningú, però no permetrem mai ser menys que altres. No, no ho permetrem.

Per això, continuarem defensant i reivindicant que no es pot pretendre acontentar-nos amb les miques dels altres, fent jocs de mans amb els nombres i perjudicant novament aquesta comunitat per acontentar els de sempre, mentre no es va a l’arrel del problema, que és la necessitat d’un finançament just per a les Illes Balears, que atengui els reptes com més va més evidents de l’augment poblacional, del fet que nosaltres som l’Espanya que s’omple, que tengui en compte la població flotant, allò que aportam, el nostre esforç, i que respecti la nostra autonomia fiscal.

Continuarem reclamant eines per compensar la nostra insularitat i per avançar cap a la transformació que ara ens marca aquesta agenda de transició fruit del consens. La nostra insularitat ha de ser reconeguda, aquesta sí, com a singularitat sobre la mateixa Constitució espanyola.

I direm tantes vegades com sigui necessari que no es poden deixar les Illes Balears totes soles davant la crisi migratòria que vivim, perquè no és una qüestió de solidaritat, sinó de capacitat.
I sentim orgull de la nostra gent, del seu talent, de la seva excel·lència, del seu compromís i dels seus valors.

Sí, tenim raons de sobres per sentir-nos orgullosos de qui som, de la manera com som i d’allò que feim.

I no permetrem mai que ningú ens llevi aquest orgull.

Orgull de la nostra terra. Orgull de la seva gent. Orgull de ser d’aquí. Orgull de les Illes Balears.