No sé quina capacitat de sorpresa guarden els amables lectors d’aquesta columna, però per poca que els en quedi, encara crec que se’ls pot sosmoure... si miren el que continua passant a València. De moment, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, continua sense dimitir. Qualsevol dirigent a qui li hagués passat tot el que ha passat al seu territori, amb les funestes conseqüències conegudes de tothom, i no ho hagués sabut/pogut evitar, no només hauria dimitit, sinó que s’hauria retirat a un lloc tan apartat que ningú mai més no en pogués tenir notícia ni constància. Però no, el tal Mazón continua sent, ai las!, president dels valencians. I no passa discretament, sinó ben al contrari: ara és a la fase de vantar-se’n. Resulta bastant habitual que, quan els simis es consideren vencedors, facin unes determinades mostres de domini sobre els seus subordinats, de vegades, senzillament, per demostrar qui mana. De manera que, en comptes de dimitir (que seria el més normal), en comptes de callar (que seria normal en situació èticament secundària i poc acceptable), en Carlos Mazón va amollant pixarades gairebé canines, perquè no en quedi cap dubte.
Segurament la més antiestètica de totes ha estat nomenar un militar per a la «reconstrucció» del País Valencià. El país no el reconstrueixen els militars, sinó la gent que, colze amb colze, ha estat traient fang i aigua de pertot arreu sense el suport de pràcticament ningú (si més no de l’administració valenciana). Des de l’inici de la transició a la democràcia, fa ja més de quaranta anys, no havíem assistit a un espectacle com el que ens ha ofert el senyor Gan Pàmpols. No només ha arribat rabent al càrrec, sinó que s’ha atrevit a dir coses com que ell no és polític (ui, no! Només és vicepresident d’un govern del PP!), i que no acceptarà crítiques de ningú (com si no hagués de respondre, en tant que vicepresident de la Generalitat, davant les Corts Valencianes!). Què vol dir, amb això? Que si en Joan Baldoví, posem per cas, una de les poques veus crítiques que podem sentir últimament a les esmentades Corts, el cita a un debat al Parlament ell no hi acudirà? Que si els de Compromís, posem per cas, el critiquen durament, ell no acceptarà les crítiques? Però què s’ha cregut! Als que tenim una certa edat i una mica de memòria, les formes de l’entrada del militar al govern valencià ens han fet tremolar.
Tampoc no ha quedat gaire fina la pujada de sou que ha anunciat el president valencià, enmig del caos, i, encara, a redòs d’un decret per pal·liar els efectes de la gota freda. Dit d’una altra manera: una de les coses que solucionarà els problemes que actualment existeixen al País Valencià serà la pujada de sous (ep, per a consellers i secretaris, només) als membres de l’actual govern (que hauria d’estar dimitit en massa, i no hauria de cobrar ni un euro de l’erari públic). Aprofitar la dana per apujar-se el sou constitueix un nou insult als valencians. Sembla ser que la capacitat d’insultar del govern Mazón no té límits.
I, per enmig, l’ínclit aprofita per treure el requisit de conèixer la llengua dels valencians als que hagin de ser inspectors d’ensenyament. La disposició es carrega: a) l’Estatut d’Autonomia del País Valencià; b) ni que siga indirectament, la Constitució espanyola, en la qual es basa l’esmentat Estatut d’autonomia; c) la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada pel Regne d’Espanya i, per tant, part del seu cabdal constitucional; d) la disposició de doble oficialitat lingüística que apareix clarament a l’Estatut valencià; e) el més elemental sentit comú (per això, parlant del govern presidit per Mazón, ens ho podríem ja estalviar directament).
Tot això ens ofereix aquesta mescla de grolleria, ignorància atrevida, incompetència manifesta, estultícia inqualificable, prepotència simiesca i corrupció a tuti ple que és el govern de l’anomenada Comunitat Valenciana. Per actuar d’aquesta manera ara mateix ni tan sols poden posar-se per davant l’escut (o l’excusa) de Vox, perquè tot això s’ho estan fent els del PP tot solets, sense necessitar ningú que els ajudi. I ara pens en els batles del PP, que segur que n’hi ha d’honrats, de dedicats als seus pobles, de preocupats per la situació que passen els seus municipis, honestos i aclaparats pels fets. Aquestes persones, com poden aguantar, com poden suportar, com poden tolerar, que un govern tan indigne com el que pateixen continuï mantenint-se? Com es poden aguantar, per no fer-lo caure, ni que siga des dels municipis?
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.