Aprendre de la sequera per no tornar a patir-la

AAquest més farà 21 mesos des de que l’illa d’Eivissa va entrar en situació de sequera i com resultat aquest estiu els nostres aqüífers han arribat a mínims històrics per sota del 30% de la seva capacitat. Ha estat un estiu dur per al camp on l’activitat agrícola, ganadera i apícola ha estat compromesa i a molts llocs de l’illa no n’hi ha hagut aigua suficient provocant una aturada directa de l’activitat. A més s’ha produït una forta alarma social perquè els residents a sol rústic no tenien garantit l’aigua amb els seus pous esgotats i demanaven aigua a empreses de transport d’aigua que no tenien capacitat de donar resposta a tota la demanda. A més es produïa un efecte dominó i els pous que proveïen aigua als camions cisterna s’esgotaven i es traslladava la pressió a pous del nord de l’illa.
Des de l’Aliança per l’Aigua portem molt de temps alertant de la situació i demanant al Govern de les Illes Balears mesures urgents. No inventem la roda amb les nostres peticions i les mesures que proposem ja es recullen a la planificació autonòmica i en particular als plans hidrològics i de sequera de les Illes Balears. Per posar un eixample el mencionat Pla de Sequera estableix que a l’actual situació de sequera s’hauria d’obligar a reduir un 10% els consums dels pous a sòl rústic i a la vegada posar dispensadors d’aigua dessalada com recurs hídric alternatiu d’emergència, però no tenim constància que cap d’aquestes dues mesures s’hagin executat.
Resultat de les reiterades protestes, tant de l’Aliança com del sector primari, així com d’associacions de veïns, aquest dilluns 23 de setembre el Govern de les Illes Balears ens ha convocat a la Junta Insular de l’Aigua als principals sectors socials, econòmics i institucionals. En aquest sentit, celebrem aquesta convocatòria perquè creiem que és un espai fonamental de participació per informar-nos sobre quines accions s’estan duent a terme però també per debatre les solucions entre tots els sectors vinculats a l’aigua. Som conscients que l’administració pública és un elefant difícil de moure però des de l’Aliança hem trobat a faltar l’execució d’accions concretes durant aquest any d’inici de legislatura per respondre a l’actual situació d’escassetat hídrica a l’illa.
Per la nostra banda, en primer lloc proposarem un control exhaustiu dels pous. Aquesta mesura és podria aplicar ja amb un augment de les inspeccions per part dels vigilants del servei d’aigua del Govern Balear amb coordinació amb el Servei de Protecció de la Natura de la Guardia Civil, donat que en molts casos s’està produint un delicte que atenta al medi ambient. D’aquesta manera s’haurien de clausurar els pous il·legals i limitar les extraccions dels pous legals en funció dels volums d’extracció concedits. A mig termini, demanarem, una transformació digital i que tots els pous tinguin sensors i un control telemàtic de les extraccions. Només podrem preservar els nostres aqüífers si tenim una comptabilitat reial i actualitzada de les extraccions i a la vegada aturem les extraccions il·legals.
En segon lloc, demanarem accelerar la execució d’inversions per reduir les pèrdues a la xarxa urbana de subministrament d’aigua que arriba a una mitjana del 27 % a l’illa. L’ús urbà és el principal consumidor d’aigua subterrània, arribant al 60 % de les extraccions totals d’aigua subterrània i una reducció de les pèrdues possibilitaria reduir gairebé 1 de cada 3 litres que actualment se extreuen dels pous urbans. A més, tampoc es perdria tanta aigua dessalada que es transporta a les xarxes i n’hi hauria més aigua dessalada disponible per als 5 municipis. Sobre aquesta qüestió cal destacar que el volum que es perd a les xarxes de subministrament actualment és la mateixa que el volum d’aigua dessalada que es produeix a la dessaladora de Santa Eulària.
A més, estimem que encara es pot aprofitar més aigua de les dessaladores a l’hivern per substituir el consum urbà d’aigua subterrània i deixar descansar als aqüífers. De fet els municipis d’Eivissa i Sant Josep ja consumeixen més del 90 % de l’aigua dessalada però per altra banda el municipi de Santa Eulària només consumeix el 25 %. És veritat que els aqüífers del nord de l’illa no estan tan esgotats però creiem que abans de posar en marxa actuacions com injectar aigua dessalada al subsol a l’hivern com ha anunciat el Govern seria més fàcil i econòmic si els municipis de Santa Eulària, Sant Antoni i Sant Joan augmentin el consum d’aigua dessalada al hivern i així reduirien les extraccions d’aigua subterrània. En qualsevol cas, val més no extreure aigua subterrània que injectar aigua dessalada al subsol.
En tercer lloc, és urgent un major control i penalització als grans consumidors dins la xarxa de subministrament municipal d’aigua per reduir la demanda d’aigua. Sobre aquest tema, ha estat una bona notícia que l’Ajuntament de Santa Eulària hagi aprovat recentment la seva ordenança d’estalvi i per la nostra banda estem recolzant a la resta de municipis en aprovar o actualitzar les ordenances d’estalvi d’aigua. També n’hi ha mesures de control recollides als plans de gestió sostenible de l’aigua que els municipis han redactat amb la nostra assistència. Malauradament, en molts casos aquesta normativa i planificació es queda a un calaix i des de l’Aliança demanem als ajuntaments que apliquin amb tots mitjans necessaris la normativa i planificació municipal en matèria d’aigua.
Totes aquestes mesures son prioritàries per reduir els consums d’aigua però igualment important és començar a executar mesures per la reutilització d’aigua depurada. A l’illa d’Eivissa es depuren 14 hm3 a l’any que principalment s’aboquen a la mar. Aquest volum és gairebé deu vegades més que l’aigua utilitzada per l’agricultura de l’illa. De tota aquesta aigua, només es reutilitza un 5% de l’aigua per la salobritat de l’aigua depurada a causa del mal estat del clavegueram, que fa que les aigües residuals dolces incorporin aigua salada del nivell freàtic durant el seu camí a la depuradora. Per aquest motiu, la renovació del clavegueram és prioritari i celebrem la recent petició de l’Ajuntament d’Eivissa per renovar el seu clavegueram a l’última convocatòria de l’Impost de Turisme Sostenible. Aquest hauria de ser el camí, i des de l’Aliança demanem també que l’Impost de Turisme Sostenible es destini íntegrament a la millora del cicle urbà de l’aigua, tant per reduir les pèrdues de les xarxes de subministrament com per la millora del clavegueram i la posterior reutilització de l’aigua. És una deute que patim com societat per la manca d’inversions al passat que costarà corregir fins a aconseguir un estat de les infraestructures hídriques pròpies del segle XXI.
Mentrestant, s’han de buscar solucions provisionals per reduir la salinitat de les aigües depurades per la seva reutilització i poder donar resposta a molts d’agricultors davant la manca d’aigua. Als casos on l’aigua depurada sigui salobre es podria instal·lar dessaladores portàtils integrades a les depuradores on sigui necessari. En aquest sentit sempre serà més econòmic i amb menys impacte ecològic reduir la menor salinitat de l’aigua depurada salobre que dessalar més aigua de la mar. D’aquesta manera es podria disposar d’una xarxa de dipòsits d’aigües regenerades associats a les depuradores que permetessin funcionar amb dispensadors perquè els agricultors puguin carregar aigua regenerada i poder regar-ne els cultius en situacions d’emergència com l’actual. A més l’aigua depurada regenerada sobrant es podria abocar als torrents per recarregar indirectament els aqüífers com ja es fa amb l’aigua de la depuradora de Sant Josep o injectar directament aigua regenerada als aqüífers com ja es fa a la depuradora de Cala Santa Vicent.
Però lo més important de tot, des de l’Aliança per l’Aigua estimem que aquestes mesures per reduir el consum i reutilitzar l’aigua es podrien executar als propers 3 anys que resten de legislatura. Qualsevol altre mesura creiem que hauria d’estar fora del debat donat que arribarà tard per aquesta i properes sequeres. Està en joc recuperar el nostre tresor més valuós i per extensió garantir el nostre benestar, la supervivència del sector primari i en general de l’economia de l’illa.