Pel Consell de Formentera

L’objecte d’aquest article, emperò, és discutir una de les derivades (que per a alguns podria resultar sorprenent) de tot aquest conflicte: diverses vegades ja s’ha parlat, insinuat, o dit directament, que Formentera no hauria de comptar amb un Consell insular propi. Personalment, ho consider un greu error. I un seguit d’insinuacions perilloses, que s’haurien de descartar completament. Formentera té un Consell insular propi i té tot el dret a tenir-lo. Ho vull subratllar. I això no pot dependre, de cap de les maneres, de la destresa (o malaptesa) dels seus governants.

Record que no fa tants anys hi havia polítics eivissencs que treien foc pels queixals contra el centralisme de Mallorca (un dels tòpics típics de la política d’Eivissa), mentre se sentien ben còmodes amb la referència a Eivissa-Formentera (així, amb un guionet enmig, com si fos una única entitat indiferenciada). Tampoc no record que els formenterers comptassin amb una gran solidaritat per part d’Eivissa a l’hora de batallar per tenir un consell insular propi. Més aviat hi havia deixadesa, indiferència o, fins i tot, de vegades, hostilitat. Fins que la persistència dels formenterers va donar el seu fruit i Formentera va comptar amb el seu consell propi. (Ara, per cert, li falta tenir un senador. Pensem, per exemple, que les Illes Canàries, totes elles, compten amb un senador propi. El fet que la batalla pel senador no hagi estat igual de forta demostra la importància que els formenterers donen al Senat espanyol).

S’ha jugat amb l’essència mateixa del Consell de Formentera a l’hora d’intentar resoldre la crisi política. Tot siga dit de passada, es tracta d’una crisi completament increïble: enlloc del món algú que no compta amb el suport majoritari d’una corporació determinada no en manté la presidència. És de sentit comú, i tot el que no siga per fer que imperi el sentit comú resulta incomprensible. Per sortir de la increïble crisi, s’han arribat a proposar sortides com ara que Formentera funcioni com un ajuntament i no com un consell insular. D’aquesta manera, el batle tendria unes prerrogatives que no té el president, i podria continuar governant còmodament encara que no més es tengués a si mateix (i potser un regidor) com a suport. Consider molt perillosa aquesta maniobra, que no s’ha arribat a dur a terme, perquè podria corcar els fonaments mateixos del consell de Formentera.

No sé com es resoldrà la crisi. Crec que, a hores d’ara, no ho sap ningú. Però, en qualsevol cas, entenc que no pot ser discutint que Formentera hagi de tenir un Consell. Si s’hi fa cap canvi, en els fonaments legals del Consell de Formentera, hauria de ser en el sentit de poder convocar eleccions si s’arriba a una situació de bloqueig com la que la institució pateix des de fa mesos i mesos. Amb unes noves eleccions, evidentment, tot quedaria aclarit, i es podria sortir molt més fàcilment d’aquest atzucac. Recordem que Formentera és l’únic consell insular que no compta amb aquesta possibilitat, arribat el cas. Potser s’hauria de forçar la màquina legislativa en aquest sentit, i no en cap altre de dilatori.

En qualsevol cas, el fet que es discuteixi l’existència mateixa del Consell de Formentera demostra que no per a tothom les institucions signifiquen el mateix. Hi ha qui fa una mena de jerarquia institucional. Perquè, per molt malament que funcioni el govern de les Illes Balears, posem per cas, ningú no diu obertament que caldria tornar tot el que tenim d’autonomia política a Madrid, i deixar-nos d’històries. I, encara molt menys, ningú dels que critiquen el mal funcionament del govern espanyol, fins i tot entre els que li són més contraris, ningú no diu que, com que no va ni amb rodes, s’hauria de dissoldre la institució (l’Estat espanyol) i optar per alguna cosa més adient (per exemple, per tornar a dependre de França, com va ocórrer en un brevíssim interregne a principis del segle XIX).