A Noruega es fomenta la lectura

Quan feia la tesi doctoral, a principi dels norantes del segle passat, em va atraure l’atenció, en relació al sistema educatiu noruec, la distribució horària i de matèries. Abans dels nou anys, els nens noruecs només tenien (no sé si això ha variat substancialment) tres assignatures: noruec, anglès i matemàtiques. La pràctica de l’esport era general a tots els centres educatius, però no era considerada com a assignatura. Em sembla que no se’n posaven notes, per exemple. Aleshores, comparava les hores de llengua catalana que teníem als nostres centres (ara seria difícil, amb la integració de llengües en àrees compartides i tot plegat) amb les hores de llengua noruega. De català se n’ensenyaven al voltant de tres hores set manals, i de noruec nou.

La filosofia del sistema educatiu noruec era bastant senzilla: calia consolidar llengua i matemàtiques abans de posar-se a aprendre altres matèries. Sense una bona base lingüística (noruec i anglès) i matemàtica, no hi ha possibilitats efectives d’aprendre gaire cosa.

Ara, les proves PISA han detectat deficiències en comprensió lectora, a Noruega. I la resposta del govern ha estat generar, immediatament, un pla de lectura seriós per a tots els centres educatius. No han inventat res, però sembla de sentit comú que ha de constituir la base d’una millora futura en aquest aspecte.

Per començar, tornen els llibres de text. No és que hi haguessin desaparegut del tot, però sí que havien anat a la baixa, i a molts centres feien allò que trobaven. El govern insta a recuperar-los. Llibres de text en paper, han aclarit, no fos cas que algú pensàs que se’ls podien baixar tranquil·lament a la tauleta i anar tirant. En alguns casos, si més no entre nosaltres, tornar als llibres de text pot implicar un cert reciclatge per part dels professors, perquè molts ja no hi estan avesats. Hi ha centres, aquí, on els professors tenen dissenyades les classes dia per dia. Així, pràcticament, no han de fer de professors, sinó que s’han de limitar a seguir les «fitxes» (o com en diguen) d’activitats de cada dia. Amb l’ús de llibres de text, curiosament, el professor s’hi ha d’esmerçar més (encara que pugui seguir-lo fil per randa).

I tornen (continuam a Noruega), allà on havien desaparegut, les lectures obligatòries. Els infants, i, molt especialment, els jóvens han d’adquirir l’hàbit de llegir. En bona part dels casos, aquest hàbit s’adquireix a casa (tot i que cada vegada és més difícil, a causa de l’ús habitual de tecnologies de tota casta i condició). Però, en un percentatge dels casos o bé s’adquireix a l’escola o no s’adquireix enlloc. Hi ha determinades obres literàries que els infants, necessàriament, han d’haver llegit, en acabar la seua formació obligatòria. Tots sense excepció. I no es tracta tant de buscar lectures específiques per als jóvens, que tenguin molt d’interès i que estiguin adaptades als seus gustos i necessitats, sinó d’acostar-se als clàssics i a la bona literatura.

Entre nosaltres, entenc que no hi pot haver ningú que acabi quart d’ESO (límit de l’Educació Secundària Obligatòria) que no hagi llegit alguna obra adaptada de Ramon Llull (El Llibre de les bèsties, per exemple), una selecció de poemes d’Ausiàs Marc, alguna de les múltiples edicions adaptades de Tirant lo Blanc, una selecció de poemes de Verdaguer i Maragall, alguna novel·la de Pedrolo, un llibre de Marià Villangómez (L’any en estampes, Sonets de Balansat, Somni d’una nit de Sant Joan, a escollir segons gustos per gènere) i alguna novel·la actual. A Batxillerat, per descomptat, hi ha d’haver lectures obligatòries (que s’han de combinar amb d’altres lectures optatives, a escollir entre grups de llibres proposats pels seus professors). I a la Universitat s’hi ha d’arribar havent llegit i s’hi ha de continuar llegint.

Si no, veurem augmentar el fenomen d’estudiants que acaben els seus estudis universitaris sense pràcticament havent llegit, és a dir, sent uns autèntics analfabets.