Recordant Miquel Alenyà

Més endavant, l'any 1984, publicà un volum més complet i amb una intenció no tan estrictament divulgativa: Introducció a l'economia de les Illes Balears. Aquest llibre fou per a molts estudiants la clau que els va permetre d'entrar en el coneixement de les característiques econòmiques de la nostra societat. Ben documentat, rigorós i exigent, Alenyà sempre fonamentava amb dades objectives els seus raonaments i els reforçava amb arguments que no partien de meres opinions, sinó d'un treball intens i incansable per aclarir fets i no deixar-se arrossegar per cap tipus de propaganda.

Però, com he apuntat al principi, Miquel Alenyà fou un home polifacètic. A més a més de les seues contribucions a l'estudi de l'economia de les Illes Balears, i de la seua feina per assolir el màxim de justícia fiscal interterritorial, destacà sempre per una intensa preocupació per l'àmbit de la cultura. Bon coneixedor de la pintura i de l'escultura, fou crític d'arts plàstiques i fins i tot, durant u període de dos anys, va ser president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, organisme del qual fou membre durant dècades. En la mateixa línia, a finals dels anys vuitantes, va presidir l'Obra Cultural Balear (OCB) de la qual fou durant molt de temps membre destacat. L'any 2017 l'Editorial Lleonard Muntaner va publicar les seues memòries: Del meu record. Memòries 1939-2017.

Amb en Miquel Alenyà, vàrem coincidir en una iniciativa que va partir de Lluís Garcia-Sevilla: Sus, Balears! Encara dins el segle XX, en Garcia va considerar que havíem d'organitzar un petit grup de persones amb la voluntat d'analitzar quina era la situació política, econòmica, social i cultural de les Illes Balears, amb la voluntat d'incidir en la vida pública, a través d'estudis, monografies, simposis, etc. Sense Sus, Balears!, segurament n'Andreu Murillo hauria mort sense que ningú li fes un (merescudíssim) homenatge a la seua Menorca, o ningú se n'hauria enrecordat de la Revolta dels Menorquins, que se celebra el primer de març, Dia de les Illes Balears. Probablement l'atenció al decalatge fiscal de les Balears amb l'Estat també hauria set més feble, tenint en compte que aquest va ser un dels elements d'agitació de l'opinió pública per part del grup.

En Lluís Garcia-Sevilla ens ha fet avinent, just després del traspàs de l'economista, un paper del Sus, Balears!, en què ell mateix, n'Antoni Ignasi Alomar i en Miquel Alenyà discorren sobre la qüestió de la capitalitat de Palma. A l'esmentat paper, amb evident voluntat de discutir arguments a qui no hi estigui d'acord (i de donar-ne a aquells que puguem compartir el seu punt de vista), advoca perquè Palma opti efectivament per exercir la capitalitat de les Illes Balears, com li correspon per volum de població i àdhuc per situació geogràfica. Els autors del paper es mostren favorables a fer que la relació entre Palma i el conjunt de les Balears sigui semblant a la que hi pugui haver entre Barcelona i Catalunya (malgrat tot, afeblida durant aquestes dues últimes legislatures de desnortat govern d'Ada Colau), entre París i França o entre Londres i el Regne Unit. La seua visió de com ha de ser la capitalitat de les Balears allunya Mallorca del centralisme eixorc i es posiciona a favor que hi hagi un contacte fluid i directe amb les autoritats de Menorca, d'Eivissa i de Formentera, perquè totes les Balears participin efectivament en activitats i en recursos a la capital de tot l'arxipèlag.

Miquel Alenyà i els seus col·legues han postulat un balearisme sa, molt allunyat de la disputa entre illes (que no porta enlloc i que només afavoreix les posicions més dretanes i espanyolistes), bastit damunt fonaments sòlids i amanit amb un discurs racional, liberal i modern. Per tot plegat, el traspàs de Miquel Alenyà constitueix una pèrdua important per al món de l'economia i de la cultura a les Illes Balears. La millor contribució que hi podem fer, des del meu punt de vista, és continuar endavant amb la tasca i amb la idea, com diria Pompeu Fabra.