És molt difícil ser nacionalista i demòcrata al mateix temps. N'hi ha que ni tan sols ho dissimulen, i posen al capdavant el nacionalisme. Com va fer aquell De Alfonso de l'Oficina anticorrupció, quan va respondre a un diputat del congrés espanyol que «yo por España haría lo que fuera». El diputat li va insistir: «Lo que fuera?». «Lo que fuera», va reblar ell, per deixar-ho ben clar. Supòs que, dins «lo que fuera», hi entra l'eliminació del sistema democràtic, l'assassinat dels enemics, i tot l'etcètera que s'hi vulgui afegir. O com aquell tal Marchena que, en una sentència històrica, va apel·lar a Carl Schmidt com a font del dret, quan aquest sol fet segurament servirà perquè els tribunals europeus tirin per terra i rebreguin fins a l'infinit la seua vomitiva sentència. Dins «lo que fuera» hi entra beure en les fonts de la Filosofia del Dret que procedeixen del feixisme, i que a Europa només s'estudien com a curiositat historiogràfica, per entendre millor una època a la que ara mateix podem besllumar certs senyals que s'hi podria tornar. Observant allà on hi ha un nacionalisme propi plenament consolidat -per exemple Espanya-, ens ha de quedar un dubte raonable sobre si es pot ser al mateix temps nacionalista i demòcrata. A Espanya, com a mínim, això és molt difícil. No ho és tant, per exemple, al Canadà.
Era dificilíssim a la Unió Soviètica. Josif Stalin, que solia dir les coses usant metàfores i paràboles (així podia afusellar-ne més i enviar-ne més a Sibèria, si no l'acabaven d'entendre), va ser en canvi molt gràfic a l'hora d'explicar-li a sa mare què punyetes hi feia, a la remota Moscou. «Allà som el zar», li va dir. I la mare li va respondre que, en aquests termes, ho havia entès perfectament. Tant a la monarquia Romànov com a la Unió Soviètica, el nacionalisme era la mescla que amalgamava la societat i que permetia els abusos màxims. Els Romànov no el dissimulaven i Stalin i companyia, en canvi, fent una acció d'autèntic transformisme, el volien fer passar per «internacionalisme proletari». Alça Manela!
Aquestes consideracions crec que encara fan créixer més la figura del recentment traspassat Mikhaïl Sergéievitx Gorbatxov. L'home va tenir l'ambició i la paciència -la paciència és una gran virtut política- de no manifestar el seu cantó humà, la seua bondat, el seu humanisme, fins ser a dalt de tot. Sabia perfectament que, a l'URSS en què li va tocar viure, si en mostrava el més mínim bri abans d'hora, el traurien de circulació. No sabem quants calàpets (simbòlics) es va haver de menjar al llarg de la seua carrera política, però se'ls va empassar amb dissimulació i elegància. I, així, va arribar a ser Primer Secretari (crec que en deien així) del Partit Comunista de la Unió Soviètica (àlias PCUS). Llavors, amb tot el poder acumulat (no hi ha cap dubte que, en arribar a aquest punt, va ser l'home que concentrava més poder en les seues mans de tot el planeta Terra), en comptes de continuar la cursa nuclear, l'imperialisme rus, l'acumulació de poder en les seues mans (com hauria estat normal i com era previsible), va optar per la glàsnost (obertura, llibertat d'expressió, intercanvi d'idees, fonamental per al canvi de règim) i la perestroika (reestructuració que acabava amb la vella economia centralment planificada, ras i curt, amb el centralisme soviètic).
Nacionalista i demòcrata
También en Opinión
- Plazas libres en dos de los destinos más deseados del Imserso
- La bebida que cada vez se bebe menos y ayuda a reducir el colesterol
- Así serán los lujosos pisos que Salt Bae está construyendo en Ibiza
- «Mi abuela sacó el negocio sola y con cinco hijos a su cargo»
- «No sé si será el club más grande del mundo, pero sí el más espectacular»
6 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Churchill afirmó que fanático es el que es incapaz de cambiar de opinión ... ni de tema. Pues eso.
...
,,, será eso, que aún no pillo sus juegos de palabras y debo de seguir acudiendo al traductor de vez en cuando,, aunque, hoy en día, me voy defendiendo.. seguramente si escribiera como hablan de donde soy originario, hasta a usted le costaría entenderme,,,, referente a mis supuestas calumnias,,lo dicho infinidad de veces,, de vez en cuando, debe de leer prensa no afín a su ideología..o simplemente conocer a GC o CNP con hijos catalanes,,que son los que nacen en Catalunya y no desean la independencia,, también existen ¿no?,,,y claro que sí,,saludos para usted también
Tiene razón @sr Bernat al ensalzar la figura de Gorbachov, pero se le olvidó mencionar que, como parece ser y dejó bien claro en 2002 en el almuerzo tras un acto en el Palacio de Congresos de Barcelona, estaba en contra del secesionismo catalán, replicando a Pujol lo que nos relata Manuel Campo Vidal (fácilmente consultable en los medios).La extraordinaria figura de Gorbachov no merece pues, aparecer ahora aquí en su hoja de ruta propagandística, como tampoco en otro medio local donde usted, menos comedido, juega a abundar en silogismos hipotéticos, tal vez con el fin de dar cierto ritmo a su discurso, pero que al fin y al cabo no distan mucho de las metáforas y parábolas que tanto le reprocha al infame Stalin, con razón, pero obviando por su parte "vigas y paja",y salvando aquí, por mi parte, prudente y educadamente las distancias, para compensar la falta de objetividad, verdad y elegancia de sus propios escritos.
A veure Puff, o el teu català ranqueja o jo m'explic malament: es pot ser, òbviament, nacionalista i demòcrata alhora (exemple, Gorbatxov). La qüestió és què posam per davant. Jo hi pos la democràcia: vull la independència dels Països Catalans, però només si la voten majoritàriament els ciutadans (a Catalunya ja ho han fet; al País Valencià i a les Illes Balears, encara no). Tu ho acceptaries, o penses que Espanya és una i no hi ha divisió possible, vulgui el que vulgui la gent? Quant a demanar que la GC i el CNP deixin d'actuar a Catalunya i alhora demanar més policia, on és la contradicció? Basta augmentar el nombre de membres de la policia nacional de Catalunya, anomenada mossos d'esquadra. Pel que fa a les teues calúmnies contra professionals de l'ensenyament, m'estalviaré qualsevol comentari. Salutacions ben cordials.
,, como usted y yo, casi nos podemos tutear,,voy a empezar por un " vamos a ver ,,mire usted" en homenaje al Juez Marchena, al que usted, considera como fascista, únicamente por haber condenado a sus ídolos, sin tener en cuenta su dilatada carrera judicial,,, vayamos al tema,,empieza usted en escribir que un nacionalista, no puede ser un demócrata, haciendo comparaciones con cargos y personas ,eso sí, que no tienen que ver con el mundo independentista,,sin tener en cuenta, que todos los partidos independentistas se consideran por ideología, nacionalistas,,¿ ,,serían democráticos?? ,,según usted NO,,o sería difícil,, entonces, ¿, se tira piedras sobre su tejado?,,me da que si,,, Sr. Bernat,,como consideraría a un Presidente de una Generalitat, que ante la quema de mobiliario urbano y cortes de carreteras anina a esos delincuentes a seguir haciéndolo ?? ,,democrático o nacionalista extremista?? Sr, Bernat ,como consideraría a un Govern, que ante la marcha de más de 10 mil empresas de su Comunidad , sigue erre que erre, hundiendo la economía de su Comunidad y sus conciudadan@s ?? ,, democrático o nacionalista extremista?? ,,Sr, Bernat,como consideraría a unos docentes que señalan a l@s hij@s de GC o CNP por el simple hecho de serlo ? democrático o nacionalista extremista?? , si Sr. Bernat, en repetidas veces le he escrito,que se mire en el espejo del nacionalismo extremo de Catalunya,, ese mismo, que se puede manifestar para que GC y CNP abandonen Catalunya y al día siguiente se manifiesta para solicitar mayor presencia policial ante el alto índice de delincuencia que azota Catalunya...y por favor, deje de compararnos o compararse con otros Países ,,cuando el verdadero problema lo tiene en una misma Comunidad Autónoma, sea para bien o para mal..Catalunya es demasiada bonita y prospera para que entre cuatro gañanes la puedan destrozar,,y a ese camino se dirija..