República europea

Bandera Unión Europea.

Bernat Joan i Marí13/07/22 3:59
TW2

Ara que el procés de construcció europea es troba en hores baixes, les declaracions d'Ulrike Gérot entren com una glopada d'aire fresc, enmig de la calitja i la basca estiuenca. La politòloga alemanya, directora de l'European Democracy Lab, estudiosa i col·laboradora de diversos think tanks europeistes, ha manifestat, en relació a la guerra d'Ucraïna diverses coses que pens que mereixen ser tengudes en consideració. La primera, que Rússia està guanyant aquesta guerra. No per allò que estigui passant sobre el terreny -tothom pot observar com els ucraïnesos s'estan defensant de la invasió amb ungles i dents, de manera indiscutiblement heroica-, sinó perquè Europa ha estat incapaç d'incidir, ni que fos mínimament, en el captiniment de Rússia. Sembla que a Rússia no s'està notant l'efecte de les pressions exteriors, i, contràriament, en un país sense llibertat, s'està cohesionant la població russa a favor de la invasió d'Ucraïna. Qualsevol dissidència -en això en tenen una experiència considerable- és minimitzada o, directament, esborrada del mapa. Anant així les coses, Gérot considera que Rússia està guanyant. Almanco per ara.

La segona consideració resulta d'allò més evident: la Unió Europea és incapaç d'incidir en la política internacional precisament perquè no és una autèntica «unió», sinó un club d'estats que, quan convé, cadascú va pel seu cantó. En el moment actual, o es fa una passa endavant, o existeix el perill real de desintegració del projecte d'Unió Europea, si més no com a projecte polític de futur.

Des de fa anys, existeix un moviment federalista europeu, promogut des de diversos estats, que malda per una Europa federal. De fet, aquest moviment té les seues arrels en els moments previs a la constitució de la Unió Europea. Alguns dels pares fundadors, entre ells Jean Monet, ja havien fet manifestacions en aquest sentit. Es tractava de, més enllà de la Unió de l'Acer i del Carbó, de la Unió Europea, de l'Euro i de Schengen, avançar decididament cap als Estats Units d'Europa. La diferència entre la Unió Europea i uns futurs Estats Units d'Europa seria molt substancial: la sobirania deixaria de ser pròpia de cadascun dels estats i passaria a ser del conjunt. Així, el veto d'un estat no serviria de res a l'hora de prendre decisions, que es podrien portar a terme d'una manera molt més dinàmica i efectiva. La majoria dels estats, emperò, no estan disposats a perdre la seua sobirania, els seus dirigents no són prou europeistes com per delegar-la a instàncies superiors europees.
La proposta de la politòloga Ulrike Gérot va una passa més endavant de la proposta dels Estats Units d'Europa: ella proposa, directament, la creació d'una República Europea. No diu si hauria de tenir forma d'estat federal, o com hauria de ser, aquest futur estat europeu unificat. Gérot considera que hauria de superar directament els estats actuals, que n'hauria d'assumir la sobirania, que hi hauria d'haver una única política exterior i una política de defensa i de seguretat completament unificada, i que Europa, a nivell estructural, hauria de funcionar com qualsevol de les actuals grans potències mundials.

Per què hem d'anar cap a una República Europea? Segons Ulrike Gérot, perquè Europa, tal i com està configurada ara, no té capacitat per incidir en cap qüestió important, a nivell mundial. La seua divisió la fa més fàcil a l'hora de rebre influències externes i no poder-les contrarrestar (per això el pes que, a nivell militar, per exemple, estan tornant a agafar els Estats Units d'Amèrica, amb gran influència, per cert, sobre la Unió Europea). Perquè tampoc no té capacitat per resoldre els conflictes que es produeixen a l'interior de determinats estats europeus (i aquí la politòloga alemanya esmenta específicament el cas de Catalunya, en el seu conflicte amb l'Estat espanyol). Ulrike Gérot considera que la Unió Europea és una unió d'estats, però que en el seu interior hi ha nacions que podrien (o poden) aspirar a ser estats, que veuen tallades les seues aspiracions per mor de l'esclerosi dels estats constituïts als segles XVIII i XIX. Per això, aquestes disfuncions es podrien superar fàcilment en el context d'una República Europea, en què tots els ciutadans, realment, estiguessin en peu d'igualtat.

La proposta d'Ulrike Gérot no necessàriament ha de xocar amb el moviment federalista europeu, al qual estic adherit des de fa molt de temps, perquè no planteja la forma exacta d'aquesta futura República Europea. En qualsevol cas, en aquests temps de manca d'idees, constitueix una proposta ben digna de ser tenguda en compte.