D'aeroports

L'excusa és que no s'acaben d'entendre dins el govern de la Generalitat de Catalunya sobre com ha de ser aquesta ampliació. En el projecte comentat fins ara (no sé si gaire conegut), es parla d'actuacions sobre àrees d'especial interès natural (la Ricarda), i això ha aixecat crítiques fonamentades. Ningú no s'ha escoltat, emperò, propostes d'ampliació que no toquen espais naturals, com la del president de l'Institut d'Estudis Catalans i eminent biòleg, Joandomènec Ros, que proposa fer una pista dins la mar, a tocar de la desembocadura del Llobregat, una àrea realment pobra quant a diversitat biològica.

L'argument és clar: hi ha diversos aeroports al món que s'han ampliat dins la mar. I això no resulta especialment dificultós, amb les tècniques actuals de construcció. Així, no es tocarien les àrees d'interès natural i es podria convertir Barcelona en un potent hub internacional (que, al cap i a la fi, és el que volen la majoria de catalans, i, així ho hauríem de suposar, també la majoria dels espanyols i la majoria dels europeus, si això va bé per a l'economia).

La intuïció em diu que l'atzagaiada del govern d'en Sánchez no ve de la manca d'entesa sobre el projecte, sinó de la voluntat del PSOE de llimar tant com pugui Esquerra Republicana. A Esquerra, aquests últims anys, s'ha gastat molt el discurs d'«ampliar la base» dins el moviment independentista, i ara fa l'efecte que ho tenen millor els socialistes per «ampliar la base» a costa dels republicans. De moment, l'estant ampliant amb les desferres de Barcelona en Comú (després de les ficades de pota, imperdonables, de la seua lideressa Colau) i amb el que vagi quedant de dos naufragis evidents: un de consumat (el de Ciutadans) i un de ja ben visible, per les vies d'aigua que se'ls obren pertot arreu (el de Podem). Si les jugades que estan tramant, fora de tota ètica política certament, els surten bé, els socialistes poden acabar tornant a tenir majories absolutes a l'estat i funcionant com una mena de vell PRI mexicà. Són admirables: la seua voluntat de poder és infinita, tritura qualsevol rastre moral que hi pugui haver en l'actuació política, i la seua capacitat estratègica, avui, queda fora de tot dubte. Nietzsche queda curt, en els seus deliris més estrambòtics, vora els que s'asseuran -supòs que en forma de segones files- a la tan anhelada «mesa de diàleg».

Em sorprèn profundament que, en la qüestió del Prat, no s'hagi tocat l'aspecte fonamental, en les negociacions entre la Generalitat i l'Estat: qui controla l'aeroport. Perquè tot el que no sigui discutir sobre això significa pidolar uns diners més o manco a qui té les claus de la caixa, i poca cosa més. Fins i tot si l'Estat hi fes una inversió multimilionària, si Aena continua gestionant l'aeroport de Barcelona, ningú allà ho podrà vendre com cap mena de triomf.

Ja he escrit en d'altres ocasions que, a tota la Unió Europea, només hi ha un altre estat (Romania) que compti amb un organisme que en gestioni tots els aeoports. Pel món, els aeroports els gestionen les regions, els comtats, els ajuntaments, consorcis de diversos organismes, etc. Però enlloc hi ha un organisme estatal que gestioni els aeroports com ocorre al Regne d'Espanya, de facto un dels estats més profundament centralitzats i centralistes d'Europa (per molt que vagin cloquejant allò de l'«Estat de les autonomies» i altres mandangues que no es creu ningú).

Si aquí els aeroports es gestionassin com toca, podríem acabar amb la sagnia dels aerports de Son Sant Joan (Palma) i Es Codolar (Eivissa), que, amb mesures diferents, donen grans beneficis a Aena, que aquest organisme fora de tot control democràtic real, inverteix com bé va als seus dirigents (també fora de tot control democràtic). Per això els beneficis dels aerports de Palma o d'Eivissa van a engreixar projectes que serveixen o bé per créixer la macrocefàlia de Madrid (s'hauria de veure què s'ha invertit a Barajas durant les últimes tres dècades i comparar-ho amb el que s'ha invertit a Son Sant Joan) o a mantenir aeroports que pràcticament no tenen vols, ni cap raó de ser mínimament racional.

Amb les regles del joc de qualsevol país europeu, Barcelona seria un hub internacional (gestionat per l'ajuntament de Barcelona, el del Prat i la Generalitat de Catalunya; potser també amb la participació de la diputació de Barcelona), i Palma i Eivissa repartirien els beneficis de l'aeroport de la manera que les institucions locals trobassin més adequada.

Mentrestant, emperò, amb Aena vigilant, els socialistes usen els aeroports per anar-se carregant, com fa la viuda negra amb el seu mascle després de la fecundació, els que els han permès d'accedir al govern.