Connexió russa

Vull pensar que tota la colla d'encausats pel procés independentista que lluïen l'etiqueta de «la trama russa» a partir d'ara podran dormir més tranquils. Ningú no els rescabalarà, emperò, dels maldecaps que els deuen haver produït durant aquest darrer any. Però sembla que hi ha un fil de llum a l'horitzó: algú, dins la judicatura hispànica, s'ha atrevit a posar negre sobre blanc que l'origen del mal (del catalanisme, vaja) no són els russos. O no està clar que ho siguin d'una manera determinant.

Abandonada (o mig abandonada) la connexió russa, sempre els quedarà la xinesa. Ja se sap que els xinesos necessiten ports a Europa, portes d'entrada a la nostra part del món, mercats nous i oberts... i que tenen una potència extraordinària i no frissen per res més que per veure els possibles competidors fets xixina. Teòricament, davant l'embat de la Xina, la senil Unió Europea ha de ser ganivetada com un tac de tova mantega preparada per a l'esmorzar. Com una guarda de tendres anyellets portats a l'escorxador. Com pa disposat a ser llescat sense ni tan sols fer-hi el senyal de la creu.

No vull dir amb tot això, naturalment, que pensi que la Federació Russa no té cap tipus d'interès a Europa, ni polítiques més o manco secretes en relació al conjunt de la Unió Europea. Estic ben convençut que les notícies que afirmaven que Rússia havia cooperat en el desenvolupament dels populismes (de dreta i d'esquerra) arreu de la Unió Europea tenen algun tipus de fonament. Les potències (regionals o mundials) es caracteritzen (igual que els estats, però a nivell superior) perquè tenen espies, sicaris, projectes d'intervenció a tercers països, clavegueres, etcètera. Per tant, estic convençut que Rússia té una política no explícita, fins i tot amagada, en relació a la Unió Europea. Com la hi deu tenir la Xina. O com, ben segur, la tenen els Estats Units d'Amèrica.

En el terreny de la competició mundial, es pot entendre perfectament que Rússia faci allò que pugui per afeblir la Unió Europea. De la mateixa manera que la UE, si tengués una política exterior realment pròpia i unificada, tendria algun projecte sobre el que voldrien per a Rússia a curt termini, a un termini mitjà i a llarg termini. Estic tan convençut que Europa no la té com que Rússia sí. Però bé, això són figues d'un altre paner. És d'allò més normal que Rússia maldi per intervenir als confins de la Unió Europea a fi efecte de procurar-se el seu propi benefici (el de Rússia, esclar).

En aquests afers, recentment, Rússia ha estat eficaçment ajudada per la diplomàcia europea, sota la batuta maldestra de Josep Borrell. El responsable màxim de la política exterior europea va deixar en safata al ministre d'Afers Exteriors de Rússia la rèplica a la petició de llibertat per al dissident Alexei Nalvani. Què diríeu, els europeus, si des de la Federació Russa demanàssim l'alliberament dels presos polítics catalans?, li va etzibar el ministre Labrov a l'incaut Borrell. I aquí es va acabar la història! Per a desgràcia d'Europa, perquè estaria bé que la Unió Europea pogués defensar Navalni d'una manera una mica més eficaç.

El que sí que mangen bé (diria fins i tot que molt bé) els russos són les ambaixades, i, més concretament, l'ambaixada al Regne d'Espanya. I les xarxes socials, i, més concretament, twitter. Quan, finalment, la justícia espanyola ha abandonat la «connexió russa», des de l'ambaixada russa a Madrid han publicat aquest magnífic tuit, tot aprofitant, mentrestant, que a Catalunya ja hi ha hagut acord per al govern entre ERC i JxCat: “En el acuerdo para el gobierno catalán entre @Esquerra_ERC y @JuntsXCat, nos reservaréis para nosotros, no? Retirar las bases secretas del Montseny nos da palo”. La primera part del tuit s'entén encara que l'expressió en espanyol sigui dubtosa. La segona la podria firmar la senyora Ayuso. «Nos da palo». Magnífic!