Educar en valors

Atenent estrictament al Cabdal comunitari europeu, la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, tenim algunes pistes sobre els valors que s'haurien de difondre des del sistema educatiu, dels valors en què els professionals de l'Educació haurien d'educar els jóvens al seu càrrec. Un dels valors, per exemple, és la igualtat. Tots els ciutadans som iguals i no n'hi ha que, per raons d'origen, raça, llengua, sexe o religió, posem per cas, estiguin per damunt (o per davall) dels altres. Aquí, sense anar més lluny, s'hauria de detectar la submissió femenina i fer tot el possible per eradicar-la. Però, com sabem si l'al·lota musulmana que porta el vel ho fa perquè ho vol o perquè son pare l'hi imposa? Els professors estan capacitats per detectar-ho? Ho sap del cert, ella mateixa? Què hem de fer, idò, per “educar en valors”?

Un altre valor el constitueix el respecte a la diversitat d'opinions. La gent ha de tenir criteri propi. Els estudiants han d'arribar a construir-se aquest criteri propi per tal d'emetre opinions que no siguin la repetició com a lloros d'eslògans propagandístics. S'ha de reforçar l'esperit crític, i totes aquestes coses que també es posen sistemàticament sobre el paper.

Però s'han de respectar igualment totes les opinions? L'opinió d'un supremacista blanc val igual que la d'un defensor de la igualtat de drets? L'opinió d'algú que està contra el dret d'autodeterminació val igual que la d'un que hi està a favor? O potser ja estam filant massa prim, i tot això queda fora de l''educació en valors'?

A la nostra part del món resulta molt cridaner el valor del respecte a la diversitat, a la pluralitat lingüistica, a la cultura de cadascú. D'acord amb el nostre cabdal legislatiu, sembla evident que a les Illes Balears hauríem d'educar en el respecte (que vol dir pràctica i ús) de la llengua catalana i de la cultura que vehicula, en l'interès pel propi país i en l'arrelament a la comunitat. El professor que teòricament imparteix la classe en català però que respon en espanyol només que un alumne li faci la pregunta en aquesta llengua, està “educant en valors”? En algun document de cada centre educatiu específic s'hi fa cap referència, a aquest fet quotidià i comú? Els centres, tenen planificat com faran respectar la llengua pròpia del país als col·lectius hostils, formats per jóvens que han mamat l'anticatalanisme ambient a ca seua i que seten una aversió atàvica envers la nostra cultura?

Forma part de l'educació en valors el fet de no fer bullying als companys, però sovent es perd de vista que les formes més dures d'abús són aquelles que passen desapercebudes perquè tothom les dona per bones. Vull dir que molt poques vegades s'analitzen casos d'abús entre companys, per exemple, per qüestions de xoc cultural (com ara, l'ús de llengües), quan un mínim contacte amb els nostres centres educatius ens permet afirmar, sense por a equivocar-nos, que una de les raons més habituals de bullying és l'ús del català per part d'algun alumne. Negre sobre blanc, algú ha escrit als seus documents què s'ha de fer en aquestes situacions?

Arribats a aquest punt, algú em dirà que he plantejat molts més interrogants que no solucions. Té tota la raó. En qualsevol cas, les solucions són multifactorials, i passen per moltes mans diverses. Es fa poca incidència en l'origen de la majoria dels prejudicis. Els prejudicis religiosos, lingüistics, polítics, de gènere, etc, solen venir de casa. Difícilment es podrà educar en valors (en els valors que consideram compartits dins la nostra societat europea occidental) els jóvens estudiants si abans no feim una adobada a les famílies d'on procedeixen. Darrere l'al·lot masclista hi sol haver un pare que beu conyac i es mira el partit per la tele mentre la dona prepara el sopar. Darrere el jove homòfob hi pot fàcilment haver un pare homosexual que està enamorat del seu company de feina però que continua amb la dona perquè no malparlin d'ell. Darrere qui ofèn el col·lega que parla la nostra llengua hi ha tot sovent un pare intolerant monolingüe i, per tant, més vulnerable a la demència senil.

Entenc que des del sistema educatiu no es poden arreglar totes les xacres de la societat. Però també pens que no es tracta d'arreglar-les, sinó de posar a ratlla els que ens les volen endosar: no hem de batallar perquè l'adult integrista sigui liberal, ni perquè el pare homòfob s'accepti com a homosexual, ni perquè l'espanyol de xaranga i pandereta s'ho passi bé llegint Salvat-Papasseit. Hem de buscar alguna manera d'assegurar que, per a tots aquests, suposi un cost la transmissió dels seus antivalors als fills.