Per sa normalització de sa llibertat sexual

Diu es consistori mahonès que “es tracta d'una iniciativa que té l'objectiu de seguir fomentant polítiques i accions en l'àmbit esportiu que garanteixin la lliure participació d'aquest col·lectiu”. Al·leguen que aquesta proposta neix com a resposta a diferents peticions per part de persones usuàries des polideportiu, que s'identifiquen com a membres des col·lectiu LGTBIQ+, i afegeixen que d'aquesta manera s'equip de govern de s'Ajuntament de Mahó segueix donant compliment a una moció presentada recentment en es ple municipal.

Es regidor de Deports, Formació i Ocupació de s'Ajuntament de Mahó, Carlos Montes, ha explicat que sa intenció de s'equip de govern és “seguir apostant per polítiques actives enfocades al col·lectiu LGTBIQ+, perquè ningú es senti exclòs, en cap moment, a l'hora de realitzar una activitat d'àmbit esportiu”. I jo me deman, ¿s'han aturat a pensar des de s'Ajuntament de Mahó si aquesta mesura no pot ser precisament contraproduent i discriminatòria per molts d'homosexuals?

És molt probable que un des motius per dur endavant aquesta iniciativa siga que ses persones homosexuals que s'hagin pogut sentir atacades, marginades o discriminades tenguen un vestuari on dutxar-se i vestir-se en pau. Me ve en es cap lo malament que ho hauran passat i ho passen aquells boixos homosexuals o transexuals que són víctimes de bullying per part des seus companys de classe. Però insisteix, ¿no seria més lògic que enviàssim a un vestuari de banda i marginal a aquelles persones que no són respectuoses amb sos homosexuals, i no an es propis homosexuals?

Si vertaderament creim en sa igualtat de totes ses persones, independentment de sa seua orientació sexual, sa segregació d'espais públics entre heterosexuals i homosexuals no és es camí. S'Ajuntament de Mahó s'equivoca segregant es ciutadans en vestuaris diferents segons sa seua condició sexual. És just lo contrari: sa plena normalització de sa llibertat sexual arribarà es dia en què cap homosexual, bisexual o transexual se senti discriminat a un espai públic compartit amb heterosexuals. Per això ses institucions públiques i sa societat civil hem de fer passes cap a sa normalització de sa llibertat sexual, no cap a sa discriminació de ningú.