La Plataforma per la Llengua és una entitat que ha defensat sempre l'escola en català arreu dels territoris de parla catalana, per això el novembre del 2019 posàrem en marxa la campanya per l'escola en alguerès, que és la manera particular que tenen a l'Alguer de referir-se a la també denominada «llengua de Barcelona», curiosament. La ciutat sarda de l'Alguer és el darrer vestigi de l'expansió catalana en terres itàliques i, fins al segle xix, ningú no sabia que allà també parlaven català. Actualment, gràcies a la feina que hi han fet diferents entitats, entre les quals la Plataforma per la Llengua, hem aconseguit que l'alguerès —és a dir, el català de l'Alguer— tengui un reconeixement legal i que es reconeguin els drets lingüístics dels catalanoparlants a la dita ciutat.
Podem destacar que l'alguerès és considerat un dialecte amb un model d'àmbit restringit, la qual cosa implica que, a més de compartir el model de llengua estàndard, els parlants tenen un model de llengua adaptat exclusivament per a la seva comunitat. La raó, però, és clara: en primer lloc, es tracta d'un dels dialectes més perifèrics del contínuum català, perquè l'aïllament geogràfic i històric amb la resta de la comunitat és més que clar, i, en segon lloc, com apuntava el Sr. Pons, la situació de la llengua allà és de risc. Hem d'entendre, idò, que aquest model restringit és fruit d'un fet excepcional. En qualsevol cas, les qüestions de normativa, de codificació, etc., són competència de l'Institut d'Estudis Catalans, no de la Plataforma per la Llengua.
En cap cas, emperò, no seria correcte de creure que l'alguerès és «reconegut com a llengua minoritària» ni que «té un estàndard propi», com diu el director de Sa Fundació, car és una varietat més de la llengua comuna, el català, amb un model restringit propi, que no un estàndard. De la mateixa manera que tampoc no és cert que no puguem escolaritzar els nostres fills en eivissenc, menorquí o mallorquí: actualment, a les Illes Balears els nins gaudeixen d'un model educatiu que teòricament els permet de rebre la formació escolar en la llengua pròpia de les illes, el català, la qual cosa també implica l'aprenentatge de les particularitats de les varietats de cada illa. No obstant això, és cert que alguns centres i alguns docents no compleixen la normativa i fan les classes en castellà, i no en la llengua d' Eivissa.
És estrany que el Sr. Pons, un menorquí que ha set professor de català a Eivissa aquest curs passat, no se n'hagi adonat, però a les Illes ja tenim un model d'escola en català que se centra en els parlars de cada territori, com demostra, per exemple, que a Eivissa els joves diguin parlar, buscar, garrit (o boix) i tomata, mentre que a Menorca diuen rallar (o xerrar), cercar, fillet i tomàtic (o tomàtiga) i a Mallorca, xerrar, cercar, nin i tomàtiga (o domàtiga). Sí que és cert que fa falta posar en marxa una campanya per defensar l'escola en la nostra llengua, el català —tan nostrat que li deim eivissenc, menorquí i mallorquí, però mai balear—, especialment ara que des del Govern qüestionen el model d'ensenyament actual.
Des de la Plataforma per la Llengua ja hi feim feina amb altres entitats i, per tant, Sa Fundació pot adherir-s'hi en voler. Al cap i a la fi, si volem conservar el nostre parlar, hem de garantir que els joves l'aprenguin, l'usin i el comparteixin, un fet que només és en risc per culpa de la presència, cada cop majoritària, del castellà, però en cap cas per compartir un model de llengua estàndard comú, com comparteixen la resta de llengües normals, com el castellà a Espanya o el francès a França.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
"......i fan les classes en castella,i no en la llengua d'Eivissa". No conozco ni un solo centro de Ibiza que de las clases en ibicenco. Una vez mas,asistimos a la tergiversacion y a la confusión. Ya lo dice el refran "aunque la mona se vista de seda,mona se queda". Los catalanistas pueden disfrazar lo que quieran pero cada vez engañan a menos.