Joan Pons Torres26/07/20 8:01
TW9

Ses proves de Selectivitat d'enguany de sa UIB no han sét unes proves normals, i no ho han sét només per mor des coronavirus. S'examen de Llengua Catalana de ses Proves d'Accés a sa Universitat (PAU) contenia, curiosament, un exercici on es alumnes havien d'analitzar un article d'opinió de s'escriptor separatista Melcior Comes en es diari Ara. Segons aquest: «Si ens passem tantes hores parlant amb aquests estris en castellà serà una derrota més de la nostra llengua, més significativa que la que sofrim dia a dia a l'administració de justícia o a la cartelleria del cinema. És per això que molts usuaris s'apunten voluntàriament per pronunciar paraules per als desenvolupadors, oferir el seu temps i accent per contribuir així que ben aviat els usuaris dels països catalans (sic) tinguin aquesta tecnologia viable sense haver de canviar de llengua. Estem parlant d'un assistent que ens ajuda o distreu, no d'un guàrdia civil, però de moment no rutlla si no li parles la llengua d'un imperi».

S'excusa ha sét sa de sempre. Que s'ha de respectar sa llibertat d'expressió, sa llibertat de càtedra des professors, i que això només era un article d'opinió que acaba reflexionant contra s'ús abusiu de ses noves tecnologies. Però mentrestant, clar, ja han encolomat a tots es alumnes de Selectivitat es seu contingut ideològic nacionalista: si parlam en castellà amb aqueixes maquinetes serà una derrota de sa nostra llengua; ses pel·lícules en es cinema només són en castellà —com si no fos perquè, simplement, a Balears ningú mira cinema en català de Catalunya—; usuaris d'uns països catalans que no existeixen; i finalment, sa befa contra sa Guàrdia Civil i contra sa «lengua del imperio», com si ells no fossin tant o més imperialistes que es castellans quan inclouen a València i Balears dins es seus imaginaris països catalans.

Però deixant de banda es mediocre i polititzat fragment de text que han hagut de patir es nostros estudiants, anem a analitzar es problema de fons d'aquest examen de PAU. Segons sa RAE, adoctrinar significa «inculcar a alguien determinadas ideas o creencias». ¿Per què no se va posar com a comentari de text un fragment de qualsevol obra de riquesa literària d'autors de ses Balears com Llorenç Villalonga, Marià Villangómez o Isidor Macabich? Perquè s'objectiu era influir ideològicament damunt s'alumnat i fer-lo combregar amb so credo nacionalista. Res més.

Diu Llorenç Huguet, rector de sa UIB, que ses preguntes de sa Selectivitat a Balears «estan molt contrastades» i que «sempre impera sa llibertat de càtedra». Sa RAE defineix aquest concepte com «derecho de los docentes, especialmente los universitarios, a exponer sus conocimientos según sus propias convicciones y sin someterse a una doctrina impuesta por los poderes públicos». Exposar es seus coneixements (científics o acadèmics) segons ses pròpies conviccions no significa que un professor puga adoctrinar en base a sa seua ideologia política. Parlam de coneixements, no d'ideologia.

Val la pena llegir sa tribuna La libertad de cátedra y sus límites de Blanca Lozano, professora de Dret Administratiu a sa UNED, publicada a El País es 13 de gener de 1997. Lozano recordava que es Tribunal Constitucional va declarar a sa sentència 217/1992, de 1 de desembre que «la libertad de cátedra consiste en la posibilidad de expresar las ideas o convicciones que cada profesor asume como propias en relación a la materia objeto de enseñanza»; no en relació a sa seua ideologia política. Un altre límit important que afecta a s'exercici de sa llibertat de càtedra a s'àmbit universitari és s'obligació des professor de respectar sa llibertat d'estudi de s'alumne. Un dret equiparable a sa llibertat de càtedra, que garanteix a s'alumne sa seua autonomia intel·lectual i que suposa sa llibertat de participar de forma activa i crítica en es procés de sa seua pròpia formació, essent lliure d'orientar ideològicament es seu estudi sense que això es valori negativament a sa qualificació des seu rendiment acadèmic. Un dret des nostros estudiants que, lamentablement, no s'ha garantit a s'examen de català de Selectivitat d'enguany.

Com deia Lozano, «Las tesis reaccionarias y antidemocráticas de algunos catedráticos no pasarían de ser una mera anécdota en la vida universitaria si no fuera porque estos profesores, como muchos otros, tienden a imponer a los alumnos sus ideas y convicciones, normalmente mediante la exigencia de un único texto, excluyendo o penalizando la posibilidad de estudio de cualquier otro, con lo que, como ha declarado el Tribunal Supremo, «se coarta la amplitud de enfoques y formación de un criterio propio por los alumnos del nivel universitario (sentencia de 10 de febrero de 1989)».

Sr. Llorenç Huguet, sa llibertat de càtedra no té res a veure amb adoctrinar es estudiants amb so catalanisme a sa Selectivitat. És molt greu que hi hagi professors que aprofitin s'examen d'accés a sa universitat, es més important de tots, per inculcar sa seua ideologia política an es jóvens. Una feta que embruta i desprestigia es nom de sa UIB davant pares, alumnes i bons professors. ¿Com se puntuarà a aquells alumnes que s'atreveixin a discrepar de sa doctrina pancatalanista a ses respostes de s'examen? ¿Com garanteix sa UIB sa llibertat d'estudi des nostros alumnes? De cap manera. I això, vostè, com a rector de sa nostra Universitat, no ho hauria de consentir.