Quan tenia filles adolescents, vaig rebre informació de primera mà (d'elles mateixes i, alguna vegada, de companys de classe) sobre com funciona el bullying lingüístic (dels hispanoparlants als catalanoparlants) als instituts. He de dir que anaven a un institut amb un percentatge relativament elevat de catalanoparlants i d'activitat educativa en català. De manera que, a la majoria de centres, la cosa devia ser molt pitjor. Tenint en compte la situació sociopolítica actual, supòs que el bullying lingüístic només s'ha pogut accentuar, durant aquests darrers anys. D'aquest tipus d'abús (que, si els eivissencs de parla catalana fessin servir la seua llengua, segurament seria el més habitual als nostres centres educatius) no se'n parla. No he vist que sigui un tema tractat habitualment a les anomenades comissions de convivència, ni se'n fan xerrades pels instituts, ni figura a l'agenda de cap tipus d'associació que es dediqui a la mediació i a l'articulació d'un mínim de civisme en les relacions dins l'àmbit educatiu.
De sobte, emperò, se m'apareix davant els meus ulls. Estic de guàrdia (als instituts de les Illes Balears, com als de tot el Regne d'Espanya, els professors ens dedicam a fer guàrdies, cosa que no ocorre a molts d'altres llocs civilitzats del món), i em demanen d'una aula (he de dir que, en trenta-vuit anys de professió, essent a la meua aula, mai no he demanat cap professor de guàrdia que m'auxiliàs; el dia d'escriure aquest paper, en mitja hora m'han demanat tres vegades). Hi he d'anar perquè un infant té mal de panxa. Quedam que trucaré sa mare perquè el vengui a buscar. Li deman el nom. Em diu el nom i el primer llinatge (nom en castellà, primer llinatge eivissenc de soca-rel; dins la diglòssia de fa un segle). Li deman el número de mòbil de sa mare. «Seis, seis, tres...» Aquest al·lot de primer d'ESO, escolaritzat a Eivissa tota la vida, després de nou anys (mínim) d'escolarització en català, no sap dir el número de telèfon en la nostra llengua? «No m'ho saps dir en eivissenc?» (faig servir el terme «eivissenc» perquè no hi hagi cap tipus de dissonància cognitiva possible). Em mira amb cara de sorpresa. Què ha passat? No ho acaba d'entendre. Dubta. S'ho pensa. Abans que no li caigui alguna clotellada d'algun costat. I llavors, tímidament, em diu els números en un català sense accent, impecable. Llavors em deman què li deu haver passat a aquest al·lot, al llarg de la seua escolarització, o en el seu temps de lleure, perquè, tot sol, sense cap altre testimoni, no sigui capaç de fer servir la seua llengua materna mentre parla amb un professor del Departament de Llengua Catalana.
Perquè un al·lot catalanoparlant sigui incapaç de fer servir la seua llengua amb un professor de Català, estant tot sols, deu haver patit un bullying lingüístic tan bestial que fins i tot seria incapaç de descriure'l. Ni se li deu acudir, mai de la vida, fer servir la seua llengua. A la classe de Llengua Catalana, la hi deuen haver d'estirar perquè hi digui alguna cosa. Perquè, si ho fes, la reacció dels «companys» seria implacable.
Faig classes de conversa en català a un grup d'al·lots que acaben d'arribar a Eivissa. Record un cas que també ens venia a mostrar la magnitud de la tragèdia. Era una al·lota àrab que, de seguida d'arribar, es va posar a aprendre català, i en va aprendre molt de pressa. Al cap d'un mes o un mes i mig ja en sabia més que molts d'al·lots que han nascut a Eivissa. De sobte, emperò, va començar a recaure. I el que al principi havia estat un aprenentatge rapidíssim es va anar convertint en una mena d'analfabetisme de recaiguda. Un bon dia posàrem algunes cançons, per fer una pràctica de comprensió auditiva. «Y no puedes poner alguna en castellano?», em demanà aquesta al·lota. Vaig entendre que necessitava mostrar el seu espanyolisme (demanant castellà en una classe de català) perquè els companys l'acceptassin. Vaig entendre que feia com que no aprenia català perquè els seus «companys» no li fessin, a ella que tenia la variant dariyya de l'àrab com a llengua materna, bullying lingüístic. És possible que algun dia hagués dit, espontàniament, alguna cosa en català a algun col·lega de classe, i que la reacció hagués estat furibunda. Si no, no s'entén la transformació radical que va sofrir. I, evidentment, no ha estat l'únic cas, perquè des de llavors faig molta atenció als alumnes que estan dins el Pla d'Acollida Lingüística i Cultural (PALIC).
La cosa té molt mal remei. Mentre no es tracti els abusadors lingüístic com es tracta els abusadors en altres ordres de la vida (fet molt difícil, perquè els abusadors lingüístics són molt més nombrosos i manifestos i van sempre més a cara descoberta), el bullying lingüístic als nostres centres educatius no té cap solució possible. Els abusats, com sol passar en altres situacions d'abús, per fer-se la vida més suportable, acaben convertint-se en abusadors. I així continua la cadena, inexorablement.
I, mentrestant, s'està elaborant una Llei d'Educació per part del Govern de les Illes Balears que sembla que vol rebaixar (encara més) la ja feble situació de la llengua catalana dins el nostre sistema educatiu. Acabar amb el bullying lingüístic, generalitzat a les aules de totes les Illes Balears, hauria de ser un objectiu prioritari de la Conselleria d'Educació. S'hauria de començar a parlar sobre el tema, a debatre's, a posar-hi experts a treballar. Si no, el continuarem pel pedregar.
14 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Bullying lo que pasemos en Baleares por los radicales como usted. A ver si deja de arrasar con su propia identidad que los catalanistas nos la están jodiendo. Gracias a gente como usted el catalán da rupulsa y a mi personalmente asco. Aqui somos ibicencos de Baleares y orgullosos de ser españoles. Gente como usted que o permite que se pueda estudiar en igualdad el castellano. Donde usted da clases da alegría saber que el 95% de los alumno aborrecen el catalán. Ibicencos y Españoles.
Vols dir que tens un alumne que es troba malament, i a tu només et preocupa quina llengua fa servir? això és més greu del que jo em pensava. Quan jo anava a l'institut els professors ja ridiculitzaven als eivissencs per fer ús de castellanismes, així que crec que el bullying ja está instaurat aquí fa anys i no precisament per part dels alumnes. cada vegada més gent li dóna l'esquena al català i és precisament per aquest nacionalisme radical que tenim a les escoles.
Una de las mejores maneras de mantener y enriquecer un lenguaje es potenciarlo, no obligarlo. Desde el respeto siempre se trabaja mejor. El sistema educativo se debe potenciar riqueza cultural, no aislamiento social. Jornadas de aprendizaje, historia y como ha evolucionado el catalán y el ibicenco desde el latín serían buenas propuestas, de manera que despierte curiosidad. Aprendí más catalán desde que ví claramente las raíces etimológicas del latín y la comparación con la evolución del castellano que todas las clases de Llengua i Literatura catalana de primaria. Si en lugar de adoctrinamiento político como "Països Catalans", se potencia la maravilla que es poder hablar 2 lenguas de manera nativa y lo beneficioso que es para poder aprender otros idiomas, la situación sería muy distinta, deja de ser un arma para ser una baza.
Me sorprende que tomes tan a la ligera la palabra "bullying llingüístic", cuando tú has suspendido o puesta baja nota por el simple hecho de ser castellanoparlante y habiendo aprobado con buena nota a una del grupo de trabajo que era de familia ibicenca (la cual no realizó el trabajo por estar enferma y tú estando informado de tal hecho). Ni te vi quejarte o pedir paridad cuando en la solicitud de lenguaje escolar estaba automáticamente marcado el catalán. Por cierto si tanto quiere su lengua no la maltrate y use la misma en vez de anglicismos. bullying-assetjament
No tengo mucho espacio para explayarme, pero yo también recuerdo un caso de bullying lingüistico con una extranjera, en este caso Argentina, donde su "exenta en catalán" consistía en que podía comprarse los libros en español pero sus explicaciones iban a ser en catalán, y que se apañara, en Bachillerato. Esa pobre chica estaba totalmente obligada a aprender en Catalán su temario porque no podía entender las explicaciones de la profesora de Historia de España. No tiene ni pies ni cabeza lo que comentas, cuando no se han cumplido derechos fundamentales en la educación para castellanoparlantes. Ya no digo presión social o bullying, que también pasaba, hablo de obligaciones institucionales que no se ofrecen. Y tú que estás en Educación lo sabes.
Pues que cosas, recuerdo a tu hija entrar contigo en el Instituto donde se celebraba selectividad, casualmente el dia que teníamos el examen de Catalán. Qué manera tan sútil de hacer ver quien es. A tu hija la recuerdo super buena estudiante pero aquello me tocó la moral. No digo que influyera, pero sí te digo lo siguiente: Mis profesores me recomendaron hacer los exámenes en Catalán de asignaturas que, por ley, podía responder en castellano, por el simple hecho de que como no me había pre-matriculado en la UIB me iban a bajar la nota para que no me diera la nota de corte para irme fuera. Casualmente mis notas en selectividad son buenas todas MENOS la de Catalán, y era uno de los temarios que mejor llevaba. Hablo castellano, porque es mi lengua natal, me expreso mejor y me hago entender mejor. No tengo nada en contra del Catalán o el Ibicenco, pero YO he sufrido bullying lingüistico de una manera mucho más brutal, recomendarme perder mis derechos para poder optar a un futuro mejor.
Desde luego leyendo los comentarios de algunos le dais toda la razon a lo que denuncia en el articulo. No se que mal le veis algunos a que nuestro pais tenga una riqueza cultural amplia con mas de un idioma. Tanta cerradez de mente me sorprende y sobretodo pretender que la gente para pertenecer a nuestro pais, deba renunciar a su propia cultura e idioma, que pasa que se es mas español si se habla en castellano que alguien nacido en catalunya y hable catalan? Evolucionad un poco anda.
Vaya jeta tiene el tipo este...
En Cataluña algunos catalanes consideran que quienes se saltan las leyes no deben ser castigados,la mayoria de profesores de catalan se supone que estan de acuerdo con ello.Pues bien,estaran de acuerdo cuando los alumnos se declaren insumisos respecto a su asignatura?Tambien les perdonaran y aprobaran a final de curso?
Miren, los mismos axiomas que utilizan los catalanistas respecto al castellano o español se les puede utilizar a ellos respecto del ibicenco al catalan. Cuando les conviene dicen que el ibicenco y el catalan es lo mismo (si es lo mismo,porque no les da igual a la hora de poder hablar en ibicenco en la escuela o donde sea?),cuando no les conviene pasan estas cosas. Abusar, esto es lo que ocurre en los centros de educacion de Baleares y contra el abuso DESOBEDIENCIA, les suena de algo esta palabreja , libro de cabecera de los catalanistas, "manual de desobediencia civil". La gente esta harta de que le quieran manipular las ideas y no la dejen hablar libremente.No dicen y cuelgan pancartas,cuando les coviene, "libertad de expresion"?.Pues eso,libertad de lengua.