Bernat Joan i Marí.14/08/19 7:44
TW1

Els governants italians, desqualificats com a populistes i com a extrema dreta per la major part de la premsa europea, estan posant Europa davant el mirall, amb una de les qüestions de més candent actualitat: la immigració. O, si ho volem constrenyir encara més, la crisi dels refugiats. La major part dels immigrats/refugiats que arriben a Europa ho fan a través de Grècia (ara ja no tant) i d'Itàlia. El fet que Itàlia sigui, geogràficament, tan a prop de les costes de Líbia ho fa pràcticament inevitable. Però els italians (almanco els qui els governen, després d'una elecció democràtica) no estan disposats a acollir tothom que hi vagi, mentre a d'altres llocs d'Europa l'acolliment resulta molt relatiu.

De portes enfora, Europa es caracteritza per la seua solidaritat, per la seua capacitat d'acollida, per la bona voluntat envers les persones que sofreixen persecució a d'altres llocs del món. Europa vol passar, o els diversos trossos del mirall trencat europeu volen passar per la campiona de la democràcia. Però, en realitat, les institucions europees no han tengut cap problema a regar de diners el sospitós règim turc per evitar que massa gent entràs dins les nostres fronteres. Es tractava de convertir Turquia en un dic de contenció davant l'arribada de gent, fos quina fos la seua situació en aspectes com ara el respecte als drets humans. És molt fàcil criticar la política (certament molt barroera i poc edificant) de Donald Trump, però hauríem de reflexionar sobre el fet que bona part de les polítiques europees sobre immigració del mirall trencat referit no difereixen gaire de la que duu a terme el president dels Estats Units.

Tenim un problema de primera magnitud, referit ja d'altres vegades, que és la manca de consistència de les institucions europees, derivada del seu poc poder, i del fet evident de la manca d'unitat d'Europa (per molt que, políticament, s'anomani Unió Europea). Necessitam una política comuna d'immigració, que, d'altra banda, necessàriament hauria de basar-se en els anomenats valors europeus. No es pot fer una política de tancar fronteres i ja està, quan Europa es proclama a si mateixa defensora de la democràcia, i fa d'aquesta proclamació una declaració universal. Si Europa defensa la democràcia ha de poder acollir aquells que són perseguits per defensar la democràcia als seus països d'origen. O aquells que són perseguits per les seues opinions, per la seua nacionalitat, per la seua religió, per la seua raça… Europa ha de poder acollir aquesta gent, d'acord amb els valors que la Unió proclama. Per què a alguns estats membres, especialment quan ja han entrat dins el club europeu, els costa tant fer-se seus aquests valors?

Així mateix, entenc que s'ha d'avançar cap a una Justícia estandardaritzada a nivell europeu, que alhora es basi en els valors que proclama la Unió Europea. A diversos estats d'Europa –el Regne d'Espanya s'hi inclou- hi ha disposicions legals que xoquen amb els principis europeus, i que fins i tot presenten rèmores de passat no democràtic. De la mateixa manera que a cap estat de la Unió Europa no es pot aplicar la pena de mort, perquè aquesta aplicació és totalment contrària al valor europeu de preservació de la vida, tampoc cap estat no hauria de poder perseguir ningú per qüestió d'opinió. I això, ara mateix, s'està fent a diversos estats membres de la Unió Europea. Ni s'hauria de poder perseguir ningú per les seues idees polítiques, ni haurien d'existir delictes com ara «rebel·lió» o «sedició”, aplicats a processos democràtics.

Necessitam fer un pas endavant, en el sentit de crear una Justícia europea que s'estandarditzi, a tots els estats membres, a partir dels valors compartits (i proclamats) per la Unió Europea. Certament, aquest objectiu requereix la reforma en profunditat dels sistemes judicials de diversos estats membres (notablement, Polònia, Hongria, Romania o Espanya). Si no s'avança en aquesta direcció, Europa continuarà sent una quimera o un talismà per enganyar determinades persones que encara van amb el lliri a la mà.