OPINIÓN | Miquel Àngel Vidal, escriptor

Cobrar sense fotre ni brot

M. À. Vidal01/02/18 4:22

Un funcionari d'un centre psiquiàtric d'Alacant ha aconseguit el que tots desitjam: cobrar sense fer feina. Aquest individu porta el rècord de 13 anys i 2 mesos embutxacant-se el sou sense treballar ni un sol dia. Encara que sembli un cas de ficció, és tan real com la politització del sistema judicial al nostre país. Tanmateix, per si algú no coneix el ‘Manual del bon absentista' i es vol informar de com funciona la cosa, li explicarem. El mecanisme és el següent: el ‘treballador' (dit en un sentit evidentment desorbitat i hiperbòlic), aconsegueix un part de baixa firmat per un metge i el manté fins a esgotar el període legal d'un any i mig. Aleshores, la Seguretat Social li comunica que ha de reincorporar-se al seu lloc de feina, ja que no té cap incapacitat. Ell, immediatament, sol·licita les vacances que li pertoquen per l'any i mig de baixa i, en acabar-les, torna a acudir a un altre metge, que li torna a firmar una baixa. Altre any i mig. Altra carta de la Seguretat Social. Altres dos mesos de vacances. I així, un total de 158 mesos.

Ell, per justificar el fet d'estar permanentment de baixa, diu que «són moltes petites coses que al final s'ajunten i m'impedeixen treballar». Per petites coses la gent està de baixa uns dies, potser fins i tot unes setmanes, però tretze anys i busques sembla una mica excessiu. I la cosa no acaba aquí. Com que per juliol de l'any passat, amb un canvi de normativa l'obligaren definitivament a tornar al seu lloc de feina, ell es declarà incapaç de desenvolupar les seves funcions en el centre, per la qual cosa se li permet que es presenti mitja hora cada dijous a la unitat de Salut laboral de la Diputació d'Alacant i, després, marxi a casa. Això sí, segueix cobrant el sou íntegre i, supòs, que amb els triennis i els complements que li pertoquen. Ara lluita per aconseguir la incapacitat laboral permanent. És molt possible que l'aconsegueixi. I si no, com que ja té 60 anys, aviat podrà demanar la jubilació. Jo, si fos ell, tampoc no m'estalviaria de reclamar una indemnització per danys i perjudicis a l'administració a causa del maltractament psicològic que suposa obligar-lo a fer feina mitja hora setmanal. Una infàmia.