Festes de la Terra

Eivissa i Formentera, igual que els ocorre al conjunt de les Illes Balears, tenen una economia dinàmica (amb perills i forats que també caldria analitzar en profunditat), però aquest dinamisme no es tradueix en un nivell de vida que hi estigui d'acord. Ben al contrari: que hi hagi una economia dinàmica no implica, per exemple, que en ple estiu encara continuem tenint un percentatge inacceptable de gent que està a l'atur, o que la gent compti amb uns contractes poc adequats al nivell de vida de les nostres illes, o que els salaris siguin molt baixos en proporció als preus… Dit d'una altra manera: que l'economia sigui extraordinàriament dinàmica no implica que la gent visqui substancialment millor que a d'altres llocs on l'economia va molt més malament.

Podria parèixer que es tracta d'una paradoxa, el fet que comentam, però en realitat no ho és. El turisme genera molta riquesa, però no se n'aprofita molta gent. I una part important de la gent que se n'aprofita no guarda gaire relació amb les nostres illes. Això, en una societat oberta (i en una economica de mercat) resulta pràcticament inevitable. Però es poden establir mesures correctores que redundin en una major justícia redistributiva. I en una major justícia, també, des d'una perspectiva estrictament territorial.

Ja hem escrit, en aquesta mateixa tribuna, que, amb un mínim de justífica, un metge, un mestre o un policia no poden cobrar igual a Eivissa que a Valladolid o a Sevilla. Haurien de cobrar molt més, tenint en compte el nivell de vida i els preus a les nostres illes.

També hem comentat manta vegada que existeix un decalatge fiscal d'unes grandíssimes dimensions entre allò que els ciutadans de les Illes Balears aportam a l'Estat espanyol en forma d'impostos i les inversions que rebem per part de l'Estat (o els serveis estatals de què fruïm). Pagam molt i rebem poc, i això és quantificable amb un detall extraordinari. Teòricament, hi hauria d'haver un Règim Especial per a les Balears que arreglàs el desori. Però encara l'estam esperant. El projecte actual, segons tots els indicis, no ho arreglarà ni de bon tros. Encara n'hi ha que creuen els dits perquè no ho espanyi més.

En aquests sentits que comentam, els nostres mals pateixen, des del meu punt de vista, de la manca de poder propi per part de les Illes Balears. I aquesta manca de poder es fa molt visible si tenim en compte la correlació de partits polítics que tenim a les nostres illes. Les Canàries són molt més visibles que no les Balears, des de fa anys i panys, perquè, malgrat que majoritàriament tenen un sistema de partits semblant a l'espanyol, sempre hi ha presència Canària a les màximes institucions representatives tant de les illes com de l'Estat. A les Balears ocorre exactament el contrari: al Congrés dels diputats encara és hora que hi hagi d'haver un representant de les Illes Balears que no es vegi fermat per cap lligam d'obediència estatal. I hem de remarcar que les noves incorporacions encara ho fan pitjor que no els que ja hi porten més temps. Presten més atenció als problemes i a les qüestions referides a les Illes Balears, com s'ha fet públic recentment, els diputats i del PSOE i els del PP que no els de Ciutadans o els de Podem, aparentment encara més centralistes que els partits estatals tradicionals.

Al voltant de les Festes de la Terra se sol fer reflexió diguem-ne identitària. Ens interrogam sobre qui som i d'on venim, per saber cap on anar. Però, juntament amb això, ens hauríem d'interrogar sobre la manera com ens representam davant la resta. Fins que no resolguem aquest problema, no podrem resoldre els altres. Començant pels econòmics, per cert.