Prospeccions, Mediterrània i un plat de llenties

Però, de quines quantitats parlam? Segons el propi Govern, entre els ingressos de l'impost que grava les extraccions actuals i les tarifes per tramitar-ne de noves (de noves!), d'uns 4,7 M€. El plat de llenties de la tranquil·litat mediterrània. Un Estat que deu més d'1,000.000.000.000 d'€, que n'ha dat 60.000 milions als bancs, que té un pressupost de 340.000 M€, posa en solfa la sobirania parlamentària per 4,7. Bé, n'hi afegeix uns més que discutibles 160 milions per indemnitzacions, perquè la proposició de llei inclou no prorrogar les extraccions autoritzades (una qüestió, en tot cas, fàcilment negociable). Naturalment que aquest no és el motiu real. El PP fa servir un recurs filibuster, deshonest, groller, democràticament impropi, per aturar la tramitació d'una llei que no desitja. I posa al descobert el seu doble joc.

Lamentablement, C's ho ha beneït. Perquè el vet no és automàtic. De fet, quan Rajoy volgué vetar la suspensió de la LOMQE, argumentant que suposaria perdre 600 M€, la Mesa del Congrés no li ho va consentir. I no és l'únic cas. En canvi, per a una llei que els hi proposa unànimement el Parlament de les Illes Balears, a PP i C's els hi ha bastat un escrit apòcrif, orfe de pare i mare, per acceptar-ho. Amb un llistó tan baix, el Congrés es fa l'harakiri legislatiu. Hi ha alguna llei que no afecti ni un cèntim?

Mentrestant, França anuncia una moratòria de prospeccions, i Nacions Unides adverteix que per evitar el canvi climàtic no podem cremar ni les reserves actuals de combustible fòssil.

Hores abans del vet, es celebrava en el propi Congrés, un fòrum sobre «cetacis o prospeccions d'hidrocarburs a la Mediterrània?», organitzat per per l'Associació parlamentària en defensa dels animals. L'acte consistia en dues meses, a la primera hi participaven dos eivissencs: Ángeles Nogales, en nom d'Aliança Mar Blava i del Foment de Turisme d'Eivissa, remarcava com poden afectar les plataformes petrolieres a la imatge de “paradís”, de la que en bona mesura vivim; per la seva banda, el biòleg Jaume Estarelles n'exposava els greus perjudicis ambientals. A la segona Mesa hi hagué representants de tots els grups parlamentaris del Congrés, i tots saludaren la iniciativa. El representant del PP, Sr. Herrero, va dir que no veia motius per vetar el debat, vaig aprofitar per comentar-li, per si un cas, que les pròrrogues no havien de ser un problema per a una entesa sobre la llei. El representant de C's, Toni Cantó, va ser contundent en favor de la llei, aprofitant per retreure a PP i PSOE els abusos en l'explotació del litoral. Hores després, el Govern registrava el vet a l'aprovació de la llei. Dies després, la Mesa del Congrés, amb els vots de PP i C's, l'acceptava.

Li demanam poques coses a l'Estat, molt poques, i, aquesta, que ens és estratègica, i socialment consensuada, a les institucions i al carrer, ni tan sols la inclouen a un ordre del dia per a un debat de presa en consideració. De què ens serveix aquest Estat?

El PP local s'ha decantat ràpidament a favor de Rajoy. C's, en canvi, qüestiona la consistència dels arguments del vet, després d'haver-lo acatat, i ha presentat preguntes al Govern. En tot cas, Balears, com Eivissa, segueix dient No a les prospeccions. I segur que no quedaran mans plegades.