A jo també em fan ‘escarrufí'

Parlen a la lleugera dels militars però no saben de què parlen. Els nostres militars, sí són els nostres, perquè no pertanyen ni a la dreta ni a l'esquerra, ni a uns ni a altres, sempre a les ordres del Govern que hagi estat triat en cada moment per la societat. Són els defensors i els garants dels valors democràtics, que varem aconseguir entre tots a la Transició on ell varen tenir un paper decisiu. Hi ha persones que fan un ús partidista i personal de la Transició, joves que no la vàren viure i que la culpen de tots els nostres mals públics actuals i així ells no són responsables de cap. La Transició va sortir raonablement bé tot i que a algú li sàpiga mal.

L'Exèrcit espanyol ha comptat i compta amb persones amb seny ben formades, tant professional, cultural com moralment i han prestat serveis importants a la societat sense preocupar-li els rics que corrien: defensen els valors constitucionals, els desvalguts i vulnerables a les múltiples Missions Internacionals de Pau on participen, es formen constantment a fi d'estar preparats per intervenir si la situació així ho requereix ... emergències de tot tipus. Són membres decisius de la nostra societat que mereixen el nostre respecte i la nostra gratitud.

Per tant, no var ser estrany que per donar rellevància al seu passeig principal els eivissencs a principis del segle XX varen adoptar el nom d'un militar nascut aquí, ja que representava els valors amb els que s'identificaven: valentia, lleialtat, respecte, fermesa, constància, formació, honor... conceptes que per alguns al segle XXI estan fora de lloc.