Les eleccions que guanyaran els turistes

Són unes eleccions que fan nosa, inoportunes, extemporànies. Si fos que de veritat s'hagués de triar un nou Congrés, la data seria poc important. Però és que, els electors, ja vàrem triar un nou Congrés i un nou Senat no fa gaires mesos.

Més enllà del resultat de les pròximes eleccions, més enllà l'abstenció que es registrarà, el fet que s'hagin de convocar nous comicis delata la malaltia que podreix els partits espanyols: on hi hauria d'haver idees hi ha tactisme barat; on hi hauria d'haver sentit de la responsabilitat, hi ha populisme i maniqueisme; on hi hauria d'haver una mica de sentit de país (i estic parlant d'Espanya), hi ha sentiment de pertinença al partit i lleialtat al guru-líder: és el partit com a tribu. Idò que se'n vagin a tocar el tam-tam.

Pablo Iglesias i la seua claca responen molt bé a aquesta descripció. Però en aquestes falles no hi ha ninot indultat: Rajoy s'ha assegut a mirar com els altres fracassaven, una cosa que només pot arribar a fer un líder polític tan mediocre com ell; Sánchez s'ha precipitat a l'hora de comprometre's amb Ciutadans i ha tancat la porta a un acord d'esquerres, i, potser, Rivera és l'únic que ha intentat jugar amb certa habilitat, amb les cartes que tenia a la mà, no amb les cartes que se suposa que arribarà a tenir. El que passa és que tenia molt poques cartes. La nova onada de polítics espanyols ve plena de somiatruites. Qui en treurà algun rendiment de tot això?... Els espanyols segur que no. En el fons, cap dels partits que varen concórrer a les passades eleccions té un projecte d'Espanya solvent i realitzable. Però tots es pensen que sí.

Amb la convocatòria de noves eleccions, l'únic que han fet els partits és traslladar els seus problemes a la societat, desplaçar la seua pròpia incapacitat als electors. No saben jugar amb la pilota i per això la tornen al nostre terrat. Però els electors no en tenim cap culpa. Jo, per la meva part, tenc molt clar què fer quan algú em vol encolomar un problema que no em pertoca.

L'assumpte és especialment greu a l'esquerra: que el PSOE i Podemos no hagin set capaços d'impulsar un govern conjunt és una autèntica frivolitat política, una oportunitat perduda que, probablement, pagaran amb un preu molt car: ocupar el banquet de l'oposició durant quatre anys més. No és un fracàs de Podemos o del PSOE, és un fracàs de l'esquerra en conjunt, més quan tenien com a exemple les experiències de les Illes Balears i del País Valencià, on hi ha governs d'esquerres construïts damunt de la pluralitat i la precarietat, però que van funcionant. Al PSOE nacional s'haurien de preguntar si encara són realment d'esquerres; a Podemos s'haurien de preguntar si realment volen governar o si la seua vocació només és l'estudi de la polítcia.

Però, totes aquestes coses, a Platja d'en Bossa, a Sant Antoni de Portmany, as Pujols, a Vila, a Santa Eulària, un 26 de juny, quedaran ofegades per la calor, per l'olor del salitre i de la crema solar, per l'excés de feina i per la necessitat de fer en dos o tres mesos els ingressos de tot un any. Eleccions?..., però això no va ser en Nadal?...