Des de l'any 1997, les Illes Balears compten, almanco sobre el paper, amb competències exclusives en matèria d'Educació. Les competències, en el seu moment, varen ser traspassades amb una dotació molt inferior a la que es necessitava per poder fer una gestió adequada del sistema educatiu de les nostres illes, però això ja forma part del pack. El govern espanyol, al llarg de la Transició, sistemàticament, ha anat traspassant competències infradotades a les anomenades comunitats autònomes. Però bé, segurament una majoria devia valorar que més valia comptar amb competències encara que estiguessin insuficientment dotades que no deixar aquestes mateixes competències en mans del govern de l'Estat.

Ara bé, des del meu punt de vista, no es va arribar a aclarir què volia dir tenir competències exclusives en Educació. Atenent al llenguatge corrent, podríem considerar que les competències exclusives implicarien que el govern de les Balears determina, en tot i per tot, què s'ha de fer en l'àmbit de l'Educació a les nostres illes. Molt em sembla, emperò, que, en aquest cas, exclusives no implica exclusivitat, de la mateixa manera que autonomia no implica governar-nos a nosaltres mateixos. Al llarg de les últimes dècades s'ha anat promovent un llenguatge tan pervers que hi ha tota una sèrie de coses que, a nivell polític, signifiquen el contrari del que signifiquen en el llenguatge corrent. I que, per descomptat, resulten completament intraduïbles a cap altra llengua.

D'altra banda, no és que a les Illes Balears no hi hagi hagut intenció d'organitzar el nostre propi sistema educatiu. En la segona meitat de la dècada dels norantes del segle passat, amb el Partit Popular al govern de la nostra comunitat (dita) autònoma, es varen fer els primers esbossos en relació a la creació del que aleshores s'anomenava Model Educatiu Propi per a les Illes Balears. Fins i tot se'l coneixia amb les sigles MPIB. Després, el projecte va anar llanguint, en part perquè durant el govern del primer Pacte de Progrés el PP no va trobar altra manera de fer oposició que radicalitzant el seu espanyolisme. En aquest context, qualsevol intent de generar un model educatiu propi hauria topat, sistemàticament, amb una paret. Al Pacte, pens que encertadament, es va preferir fer la viu-viu, tenint en compte que la construcció d'un model educatiu propi requereix un consens molt més ampli que el cinquanta per cent més un.

Tot seguit va ser el mateix PP el que es va desentendre d'antigues vel·leïtats, i el projecte va passar a un estadi d'hivernació profunda. Mentrestant, es va fer el que es va poder en qüestions tan elementals com assentar mínimament la presència de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, dins el nostre sistema educatiu. I es dissenyaren alguns continguts que contribuïen a arrelar mínimament el sistema educatiu a la nostra societat. Però sense fer gaire llarg.

La conjuntura actual, aparentment, és més favorable que mai a reprendre la tasca de crear un model educatiu propi per a les nostres illes. Venim d'un enfrontament duríssim entre l'anterior govern de les Illes Balears i el gruix de la comunitat educativa del nostre país. Ens trobam amb un govern nou, amb una sintonia millor amb l'àmbit de l'Educació, però lligat de peus i mans per la LOMQE (herència del govern espanyol, en fase de no sabem exactament què; record, al cap i a la fi, del qui fou ministre Wert). Però, en una etapa que molts voldrien, en molts àmbits i sentits, constituent (o reconstituent), la LOMQE no hauria de ser un obstacle insalvable, a l'hora de començar a treballar per, realment, agafar les regnes de l'Educació a les Illes Balears.

I potser no estaria malament començar a agafar al peu de la lletra allò que les Balears tenen acordat i signat amb l'Estat. Si tenim competències exclusives en matèria d'Educació, les Balears –digui el que digui la LOMQE- estam perfectament en disposició d'articular el nostre propi sistema educatiu, d'acord amb el que decidim aquí, sense fermalls exteriors. Competències exclusives vol dir això, si no vaig errat.

En realitat, a hores d'ara, no som competents (segons part de la teoria que se'ns aplica) ni tan sols per establir els nostres propis curricula, ni per fer la distribució horària per matèries, ni per determinar en quina llengua (o en quines llengües) s'ha de vehicular el nostre sistema educatiu. Diuen que no podem decidir pràcticament res, però alhora se suposa que comptam amb competències exclusives en Educació. Si tenim aquestes competències, exercim-les. I, si no podem exercir-les, com a mínim posem en evidència les perfídies del llenguatge, en l'estructura profunda completament supremacista, que ens apliquen des de l'Estat espanyol.