Carta oberta a Papà Noël amb només un punt

Papà Noël, tu que ets estranger i has viatjat per tot el món i parles anglès fins i tot millor que la dona de n'Aznar, digues, oh tu que voles en un trineu superguapo tirat per rens amb el nas encès, tu que portes regals i jogarois i entres per la xemeneia sense fer saltar l'alarma de Securitas, tu que ets màgic, tu que voles com Peter Pan, com Superman, com Ironman, tu que ets més veloç que els Reis d'Orient, que s'esperen al darrer dia quan ja has de tornar a escola, i tu, en canvi, amb puntualitat anglesa, amb efectivitat alemanya, arribes també de matinada però en una data més oportuna, i sense contaminar, no com els cotxes de Volkswagen, perquè tu ets ecològic i partidari de la tracció animal, digues, oh tu, Papà Noël, tu que dus els regals i tens una barba com en Rajoy, què ens està passant?, per què som tan feliços?, per què no sabem a qui votar en aquests gran país anomenat Espanya?, on s'ha inventat la truita de patates, la xistorra, el pa amb tomata, el Real Madrid, no la inexpressiva truita francesa, no la megacalòrica salsitxa alemanya, no no no, aquest país anomenat Espanya, aquest país superior a tots els altres, aquest país torturat per les divisions, les restes, els consells de direcció de les caixes d'estalvi, aquest país destrossat per Naranjito, Cobi, Curro i Carmen Lomana, aquest país on l'únic ocell que vola és l'AVE, aquest país de cultura anèmica, de ciència famèlica, de terrasses, bingo, xurros, patates braves i Gran Hermano Dieciséis, per què, oh Papà Nöel, tu que ets més americà que la Coca-Cola, tu que vius en un dúplex glaçat al Pol Nord envoltat de rens i capses de regal, oh Papà Noël, digues, per què ens passa tot això?, una cosa era acabar amb el bipartidisme, jo també ho desitjava, ho havia esperat llargament, n'hi havia que estaven enganxats a la cadira com una pagellida a les roques de la platja, n'hi ha molts que encara hi són, mossegant el respatller de la cadira amb totes les dents, però (oh tu que dus una jaqueta ridícula per a la teua edat), això és massa, aquest esmicolament polític, aquestos partits passats per la màquina de capolar com si n'haguessin de fer hambrugueses, peces esparses damunt d'un país trencat, oh tu Papà Noël, on és la llei d'Hondt?, la major de totes les lleis, la llei immortal, la sagrada llei, oh!, l'arbitro è morto!, s'ha acabat la llet de pot, com hi hagi eleccions de nou ens donarà un atac, els electors dimitirem, ens jubilarem de forma anticipada encara que no ens quedi paga, anirà a votar la teua tia, Papà Noël, què ens està passant?, qui m'ha robat el punt del teclat i no puc fer ni punt ni punt i a part ni posar tres punts?, tant que m'agradava, posar tres punts seguits, punt punt punt, tot deixant la frase penjant, tot deixant penjant les decisions, les eleccions, deixant-ho tot a mig coure, abandonant, endarrere, més endarrere encara, coitus interruptus, tot el país penjant, el país penjant del tot, digues, Papà Noël, qui m'ha robat el punt i coma?, i els dos punts, qui me'ls ha robat?, qui m'ha robat les festes de Nadal?, digues alguna cosa més que Oh Oh Oh, alguna cosa més que fer sonar la campana, la refotuda campaneta, Oh Oh Oh Papà Noël, per què no dius res?, per què no et presentes tu a les eleccions?, tu que ets de centre, tu que ets transversal, universal, vertical, longitudinal, incorruptible, oh tu Papà Noël, si tu volguessis ser president, tots els nens et votarien, durien les seues paperetes de colors i seria Nadal sempre i no hi hauria impostos i tot seria gratis, oh tu, que véns del nord com en Rajoy i parles anglès com la dona de n'Aznar, però, espera!, què és això?, però si pareix un.