El lloguer impossible

Trobar un lloguer amb un preu raonable, a les Pitiüses, s'ha convertit en missió impossible; l'assumpte, a més, té tota la pinta d'anar a pitjor. El problema ha arribat amb força a les xarxes socials; el grup de Facebook ‘Ibiza indignados con los alquileres' comptava el divendres passat amb més de 3.200 membres, que s'han adherit en poques setmanes. Les queixes comencen a transformar-se en clamor.

Mentre a Facebook s'està organitzant la revolució, els propietaris d'apartaments turístics, reunits en una associació que es diu APTUR, demanen que se'ls doni carta de legalitat (amb la llei a la mà, llogar un habitatge residencial de forma sistematitzada a turistes és ara mateix il·legal). L'argument principal que esgrimeix APTUR és que el seu sector representa una realitat més que consolidada a les Pitiüses i que ofereixen allotjament a un nombre creixent de turistes; ells mateixos ho quantifiquen en un 25% cent dels visitants.

La xifra, però, és segurament molt superior. La conseqüència és que, actualment, per un piset no gaire gros a Eivissa s'està demanant com a mínim 1.000, 1.200, 1.500 euros mensuals...; per una habitació més o menys estreta 500, 700, 800...; posau els màxims que vulgueu. Evidentment, són preus que quasi cap resident està disposat a pagar. Però els turistes que vénen en temporada alta pagaran això i molt més. Pagaran això per mesos, per setmanes o per un parell de dies. I això és el que, al cap i a la fi, provoca una distorsió brutal del mercat de lloguer. El lloguer residencial i el lloguer turístic són, avui dia, per desgràcia, dos magnituds econòmiques inseparables.

Davant de tot això, quina és la resposta de l'administració?... Pareix que cap. Els portaveus d'APTUR ja han contactat amb el Consell d'Eivissa; la resposta ha set que no es contempla, de cap manera, la legalització del lloguer turístic d'apartaments residencials. La principal raó que addueix l'administració és que s'ha d'evitar l'ús residencial i l'ús turístic en un mateix edifici.

Però, és que això no està ja passant a totes bandes, a Eivissa?... La legalització i consegüent regulació no permetria, justament, un major control d'aquestos pisos?... Ara mateix, pareix bastant clar que la situació està descontrolada, tant pel que respecta als preus, absolutament abusius per a un resident, com pel que respecta a la convivència entre residents i turistes.

Jo hi veig, com a mínim, dos possibles vies de solució: o bé s'actua des de l'àmbit legal amb contundència contra el lloguer turístic dels pisos, amb una campanya d'inspeccions molt forta i fins que s'eradiqui aquesta pràctica (una opció bastant poc realista: dubt molt que l'administració tengui inspectors i mitjans suficients per portar-ho a terme); o bé s'inicia un procés de regulació del sector, on, a la vegada que se'ls ofereix als arrendadors un marc legal, s'estableixen mesures de control fermes i se'ls sotmet al pagament dels preceptius impostos; si es fa bé (marcant unes condicions exigents que tots hauran de complir), és molt probable que molts de propietaris abandonin el lloguer turístic per tornar al residencial, amb la consegüent baixada de preus.

El que no es pot permetre és que el lloguer turístic interfereixi d'aquesta forma en el conjunt del mercat de lloguer, distorsionant-ne per complet els preus i inflant-los molt per damunt del que seria raonable. Si deixam les coses tal i com estan, els principals damnificats seguiran sent els mateixos: residents, joves, treballadors... Això sí: els turistes disposaran d'una àmplia oferta d'hotels, hostals, pisos, cases, apartaments, habitacions, soterranis, corrals, coves i tota mena de forats on passar les seues vacacions.

Cada dia més, a poc a poc però de manera implacable, Eivissa és una mica més dels turistes i una mica menys dels residents que la compartim tot l'any. En aquest caldo de cultiu, els joves que intenten emancipar-se o els treballadors que necessiten un lloc decent on passar la temporada són les primeres víctimes. Víctimes d'un sistema que posa sempre per davant l'obtenció del màxim benefici en el menor temps possible.