'Cos', de Olga Tokarczuk

Segurament la totalitat no existeix. O bé està formada per infinites parts més reduïdes, parts que ni tan sols podem veure o que ens costa poder percebre si no disposam d’instruments específics. Sempre hi ha hagut la discussió entre aquells que aposten per l’especialització en una matèria concreta o bé aquells altres que creuen més en fer interactuar diferents camps de coneixements per tenir una visió més global. Aquesta reflexió m’ha vengut al cap després de la lectura de Cos (Rata, 2019), obra de l’escriptora polonesa Olga Tokarczuk, guanyadora del Premi Nobel de Literatura. De primer ens sobrevé una sensació estranya, de cosa nova i diferent, una sensació que fa pensar en el lector en un embull d’històries i situacions que no presenten cap tipus de connexió. Tokarczuk pot passar d’un lloc a l’altre en qüestió d’un parell de frases i donar-nos a conèixer personatges que en cap moment interactuen. La sensació, llegint aquest llibre, és la de trobar-nos dins un trencaclosques gegant, o bé passejant per un puzle que ens va mostrant diferents accessos a un immens laberint. Emprant èpoques dispars i fent-nos viatjar pels continents, ens sedueix la mirada intensa, encuriosida sempre, que es deté en els petits detalls però que també exposa temes transcendentals. I així ens va narrant esdeveniments històrics o bé episodis, diguem-ne, quotidians i rutinaris. Des del descobriment del tendó d’Aquil·les fins a les últimes hores d’una balena varada a la platja, des de la desaparició d’una filla fins a una singular psicologia del viatge, des de l’art i la cultura fins a les relacions humanes i les emocions... Olga Tokarczuk ens presenta una compilació de texts que semblen dispersos, fins i tot a voltes antagònics, però que mantenen el vincle d’unió de l’estil, una forma precisa, contundent, hipnòtica, capaç d’engrescar-nos i fer-nos submergir en el seu món fascinant.