Quan m’arriba el correu electrònic de la directora del Periódico, na María José Real, dient-me que fa deu anys que es va començar a publicar Periódico de Ibiza y Formentera , no puc evitar que em passi pel cap allò de ‘i pareix ahir!’, i ja han passat deu anys. Deu ser veritat, que, amb el pas del temps, el cronòmetre corre més ràpid cada vegada i que, per tant, com ja deien els clàssics, el temps és una mesura humana. Girant la mirada endarrere, se m’apareixen els nombrosos articles que hi he publicat (mirant que sigui un cada setmana, procurant no faltar gaire sovent a la cita), els temes tractats, les urgències i les mirades d’ona més llarga... I pens que si una cosa ha caracteritzat aquesta col·laboració periodística ha estat la llibertat absoluta amb què sempre m’hi he expressat. Ni mai ningú no m’ha qüestionat allò que hi escrivia -per molt distant que pogués ser de la seua línia editorial- (si no han setat els comentaris dels lectors) ni jo mateix m’he tallat a l’hora d’expressar-m’hi per mor del públic potencial. Ben al contrari: crec que la diversitat enriqueix i que en el contrast de parers s’hi troba l’autèntica base de la democràcia. Record que vaig ser testimoni, en el procés d’accés de Bulgària i Romania a la Unió Europea, i que un dels elements que es va haver d’anar corregint, en aquells països, va ser la pluralitat informativa. Per poder assolir els estàndards europeus. La diversitat implica divergència d’opinions i de punts de vista. I només dins aquesta divergència es pot conrear, efectivament, la llibertat d’expressió. Un mitjà com el Periódico, idò, contribueix ben positivament a aquesta pluralitat i a generar un medi on es pugui dialogar i, si fa falta, discutir. Perquè aquestes dues activitats només es poden dur a terme amb aquells que pensen diferents de cadascun de nosaltres. Per tot això, que no és poc, per molts anys, Periódico de Ibiza y Formentera !