Bernat Joan i MaríEivissa07/05/16 0:00
TW0

Al voltant del dia de Sant Jordi cada any sorgeixen un grapat de novetats editorials –i que duri!- que ajuden a conformar el panorama literari de les nostres illes. Entre les que han aparegut recentment, voldria focalitzar l'atenció en un nou poemari de Bartomeu Ribes Guasch titulat Els avisos, que ens arriba de la mà d'Arola Edicions.

Bartomeu Ribes Guasch és un dels poetes més destacats que tenim ara mateix a Eivissa, amb una sòlida trajectòria però també en plena producció, en un moment pens que especialment bo en el seu camí creatiu. Es tracta d'un poeta sòlid, amarat de poesia i d'altres arts, amb una gran capil·laritat amb d'altres formes d'expressió artística (com ara el cinema) i amb d'altres dimensions de les ciències humanes, com ara la Filosofia. No debades, pas a pas, Ribes se'ns apareix cada vegada més com un poeta amb un clar entroncament amb el pensament filosòfic i amb la interrogació sobre un mateix i sobre el sentit de les coses. Crec que en aquest aspecte s'hi manifesta la influència del genial Miquel Bauçà, però també n'hi podríem trobar d'altres més allunyades en el temps i en l'espai. Fins i tot quan se'ns mostra més intimista, Bartomeu Ribes no pot defugir aquest aspecte en la seua poesia: «Com s'ha d'obrir la nit pel centre just/de l'absoluta fosca? Com rajar/ ben junts si ens hem tornat de pluja amb fang?».

El poeta busca i cerca el sentit de les coses. «La porta oberta de la vida gruny. / Color d'estel que és cert, infant, hi arribes. / Desvaliment de la bellesa pura». I troba bellesa en aquest constant afer de cercar sentit i veritat. Però, en aquest procés, l'autor necessita també trobar-se a si mateix. I potser ho faci de la mà de Roy Lichtenstein: «El gos implacable del gruny sóc jo / i és com si em mirés / reflectit en el passat / d'un conte que no em contaren». Perquè el poeta es fa també, com la cultura, amb els referents: «Jo m'he mort amb Jean Seberg, més d'una vegada. / A l'estiu, sobretot, em passa sovint. /Vaig a la platja i vull nedar com un peix foll, / fins que em toqui l'horitzó de les mans cansades».

Sense pretendre competir amb la magnífica presentació que va fer del llibre en Felip Cirer a la Llibreria Mediterrània, no volia deixar perdre l'ocasió de recomanar vivament un llibre que m'ha fet sentir, m'ha fet pensar, m'ha fet interrogar i m'ha fet reflexionar sobre la vida.