Antoni Tur Planells va néixer el 1950 a can Llucià de Cotella, al poble de Santa Gertrudis. Un casament documentat ja el 1664 i que és dels més antics de la vénda de Cas Ramons. Com els seus avantpassats, en Toni ‘Llucià’ és un pagès de soca-rel. «Jo, com era es més gros de cinc germans, vaig ser es primer a servir per treballar i a casa veia que hi havia tanta feina que mai em vaig plantejar fer una altra cosa. Apart que també m’agradava», explica en Toni al programa ‘Sa cadira des majors’ de sa TEF.
Tot i que en la seva joventut es va produir el ‘boom’ turístic a Eivissa, en Toni va decidir seguir fent feina a ca seua. «A casa compràrem un tractor i això em va animar a seguir amb ses feines des camp. Si hagués hagut de seguir darrere de ses mules m’hauria plantejat fer feina d’altres coses. (Fer de pagès) Era el que m’agradava i el que creia que havia de fer», afegeix.
En aquell temps, les ametlles i les garroves eren els fruits amb els quals es guanyaven més sous. «Ara sa cosa ha canviat molt. Enguany acabarem d’arrencar tots els ametllers, n’hi havia hagut 300 o 400. I la garrova es recull quan un no té res a fer, però rendible no ho és gaire. Actualment, tiram endavant amb sa patata», explica en Toni ‘Llucià’.
Sa feina de pagès també ha canviat amb el temps. «L’únic que vaig aprendre des pares és que convenia aixecar-se de matí i treballar tot es dia. Aviat vaig tenir clar que sa forma de com es treballava s’havia de canviar», assenyala en Toni, qui recorda que Eivissa estava endarrerida si es comparava amb territoris no gaire llunyans: «Jo encara vaig llaurar un any amb s’arada amb rodes i dos animals. Allò ens pareixia un ‘adelanto’. Quan arribaren es tractors, tot allò ja no va servir per a res».
Pel que fa a la sequera que pateix Eivissa, en ‘Llucià’ només espera «que plogui i a qui tengui aigua que en faci un bon ús».
En Toni ‘Llucià’ també és conegut a Eivissa per ser un dels pioners del ball pagès. Una afició que li va transmetre el seu padrí, en Toni d’en Planes de Sant Miquel, en tornar d’un viatge de tres mesos a Nova York el 1965. «Em va dir que si n’aprenia, podria anar de viatge, que se’n farien més». I aquell mateix hivern va començar a assajar a can Planes. L’any següent, el 1966, ja es va muntar la Colla de Balansat i es començaren a fer les actuacions per als turistes els dijous de tarda a la plaça de l’església. «En aquell temps, qui quedava a treballar a ca seua, per abundància hi hagués, mai el pagaven per la feina que feia. Amb 14 o 15 anys et donaven algun duro per anar on anaven els altres. Amb lo que vaig començar a guanyar es meus sous va ser amb el ball pagès», comenta en Toni ‘Llucià’.
El ball pagès també li va permetre conèixer la seva dona, na Carmen Costa, que el 1968 va començar a ballar amb la Colla des Pla de Vila, a Jesús. «Ens entenguérem en tots els aspectes: li agradava es ball pagès i sa feina des camp. Ella ha fet molt, potser més que jo per ensenyar, jo no tenc paciència», destaca de na Carmen, amb qui va posar en marxa el grup folklòric de Santa Gertrudis el 1983 gràcies a la feina, també, de na Carmen Tur, que en aquell moment era mestra a l’escola del poble.
El Consell d’Eivissa va editar el 2023 el llibre ‘Recull de sonades d’Antoni Tur, Llucià’, amb unes gravacions fetes el 1982 pels sonadors Miquel ‘Ferrer’, Toni ‘des Parrí’ i en Toni ‘Petit’. Aquest últim «era més que molts de sa família. Compartíem aficions i ell era un fanàtic de ses tradicions i de la música pagesa. Tenia ferreria a Vila i de ferro, a no ser de fer algun espasí, en parlàvem poc. Tot es temps parlàvem de música, gaites, de provar tambors i flaütes... No mirava el que guanyava al cap des mes sinó en passar-s’ho bé amb el folklore».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.