Joan Costa, la curiositat d’un emprenedor

Encara que va néixer a Corona, Costa va créixer a Cala d’Hort, on es va criar i es va formar a les diferents escoles que van anar obrint al seu poble, Sant Josep, durant els seus anys escolars, «el primer any vaig anar a Corona, el següent a Es Cubells, després a l’escoleta de Cala Vedella, després a Vila, al Seminari…».

La seva vida laboral va començar a Aviaco fins que va haver de prestar el servei militar. Després de la mili, va començar diferents treballs de representació en temps en què començava la moda Ad-Lib. «Sa meva dona i sa meva cunyada eren modistes així que els hi vaig proposar que fessin roba per vendre a ses botigues. Poc temps després vaig pensar que potser funcionaria muntar sa nostra pròpia botiga de roba, en comptes d’anar-la venent per allí», explica Joan per explicar l’inici de Confecciones Aragón, una de les primeres que va vendre roba confeccionada, «fins llavors s’havia de comprar la tela i portar-la a es sastre o a sa modista. Sa gent ho va acceptar molt bé i va ser tot un èxit».

D’aquesta manera, Confecciones Aragón segueix avui dia, 50 anys més tard, oferint els seus serveis amb la mateixa filosofia amb què la va obrir Costa, ara de la mà del seu fill i la seva nora, Juan Antonio i Pepita.

Tot i això, la curiositat i la inquietud de Joan sempre han anat més enllà i la fotografia i el vídeo sempre van ser unes constants a l’apartat de les seves aficions. Afició que va intentar combinar amb el seu negoci amb la idea de rodar un anunci per projectar-lo en pantalles dins de la botiga i als cinemes, una idea més que pionera en aquells anys.

L’afició per la fotografia de Joan va començar quan algú es va oblidar una càmera fotogràfica al taxi del seu germà. Cambra que li va regalar i amb què es va aficionar a la fotografia fins al punt de fer nombrosos cursos per correspondència, «al principi no sabia ni com funcionava, així que me’n vaig anar a Raymar perquè em donés alguna idea». La seva inquietud el va portar a comprar-se càmeres més professionals fins al punt d’enginyar-les per poder aconseguir-les i treure’n profit. «En un viatge a Barcelona em vaig comprar una bona càmera amb el flaix més modern. Es va donar la casualitat que em van proposar un treball de fotografia en una comunió amb dos fotògrafs més, la qüestió és que jo vaig fer dos rodets per cadascun dels que van fer ells. En dos dies vaig treure els diners que m’havia gastat a la càmera i el flaix i per pagar-me l’hotel i el bitllet de tornada».

Amb aquesta càmera va continuar mantenint la seva afició a Eivissa i la va ampliar al cine. D’aquesta manera va acabar gravant els esdeveniments que passaven a Eivissa per a la seu de TVE Aitana.

Tot i això, l’esdeveniment més impactant que Costa va cobrir a Eivissa, ho va fer amb la seva càmera de fotos. Es tracta de l’accident aeri de Ses Roques Altes el 1973. «Llavors treballava en una companyia d’assegurances i se sentia una mica d’un accident aeri, però ningú no sabia on. Quan vaig sortir, havia sentit que era a Ses Roques Altes i, no sé per què (no tenia cap contacte amb cap mitjà llavors), vaig agafar la meva càmera i me’n vaig anar cap allà», explica Costa. «Només recordar-ho t’esborrones, veies restes de persones, maletes per sobre dels arbres, encara hi havia fum… va ser molt impactant», recorda, «em vaig dedicar a fer fotos a ses restes de s’avió, a sa roba entre es pins i coses així . Per respecte als morts, no vaig fer cap foto d’es restes de persones que hi havia per tot».

Una vegada acabat el reportatge, Joan explica que es va posar en contacte amb un amic «que feia coses per a l’agència EFE», de manera que, «l’endemà, ses meves fotos van ser les que es van publicar a tots es mitjans de comunicació».