Les centenàries germanes Fèlix i el darrer moliner des Puig des Molins

«Es va ben encordar. Al voltant de la torre tenia unes fustes rodones on es fermaven les antenes perquè no es moguessin», afegeix na Maria. Les cabres i la sala de festes El germà petit de na Maria i n'Antònia, en Joan, va posar en marxa la que és considerada com a primera sala de festes de l'illa d'Eivissa: Mar Blau. Era l'any 1951 i per la seva pista de ball passaren artistes de renom com Sara Montiel o el Dúo Dinámico. Els anys han fet que hagin oblidat molts dels cantants i ballarins que passaren per allí, però sí que encara recorden com els dijous, a part d'una exhibició de ball pagès, «hi anava un grup d'estrangers que, amb el preu de l'entrada podien beure xampany. N'Antònia i na Maria amb les seves filloles a la porta de ca seva, al Puig des Molins, el passat 20 de febrer, dia en què es va enregistrar el programa. Vila i la volien pels del seu poble. L'apedregaven quan hi anava», recorden. Del temps de la guerra, expliquen que se la passaren anant des Puig des Molins cap a Sant Rafel, on estaven més segurs quan hi havia bombardejos. També asseguren que son pare «no tenia mica de por», i que es miraven els bombardejos a la ciutat des de dalt del terrat. Quan se n'anaven no s'aguantaven drets perquè se l'havien begut com l'aigua», apunta n'Antònia, que durant molts anys va ser l'encarregada de vendre les entrades. Les que també haurien entrat a la sala de festes eren les cabres de can Fèlix, que cada dia s'ajuntaven a la porta de l'establiment. El motiu? La sala de festes s'havia construït just endret d'on estava la cova que la família havia fet servir molts anys de corral per a les cabres. «Les cabres volien entrar perquè era ca seva. Darrere del bar hi havia la cova, no podien aguantar que els haguessin llevat la seva casa», assegura n'Antònia. Les dues germanes centenàries de can Fèlix recorden com es varen conèixer els seus pares. «Ma mare era de ca sa Fita de Sant Rafel, on mon pare i el meu güelo hi havien anat per arreglar un molí que tenien. Ell es va enamorar d'ella i la va fer fugir», expliquen. És a dir, que ella va abandonar ca seva d'amagat dels pares per forçar el seu consentiment i continuar amb la relació amorosa. Aquestes fuites eren ben corrents dècades enrere a les Pitiüses. «La va dur a Dalt Vila, a casa dels güelos, amb un germà seu. Ell la volia i si no la feia fugir no l'hauria tingut. Els rafelers no estaven contents perquè mon pare era de Vila i la volien pels del seu poble. L'apedregaven quan hi anava», recorden.

Del temps de la guerra, expliquen que la passaren anant des Puig des Molins cap a Sant Rafel, on estaven més segurs quan hi havia bombardejos. També asseguren que son pare «no tenia mica de por», i que es miraven els bombardejos a la ciutat des de dalt del terrat.