Trump a Europa

Per segona vegada, Donald Trump serà el president dels Estats Units d’Amèrica, després d’haver guanyat les eleccions a la candidata demòcrata Kamala Harris. A Europa, la reacció, si més no entre els sectors progressistes ha estat d’estupefacció, de dir que no entenem els americans i que els americans no entenen els europeus, i d’altre bagatel·les per l’estil. Tothom dóna per fet que Trump ha guanyat per la butxaca (connecta millor amb els sectors més desafavorits a l’hora de pensar que els anirà millor amb menys impostos i menys serveis) i per la immigració (aquests mateixos sectors, especialment si són llatins o procedeixen de països que pateixen gran fretura, volen aturar la immigració sigui com sigui, no fos que el seu estatus acctual pogués perillar en el futur). Pocs analistes s’han fixat, per exemple, en el factor de la identitat.

En general, s’ha tendit a presentar Trump com en fenomen americà, sense tenir en compte que Amèrica és, en molts aspectes, una extensió d’Europa. I que el trumpisme, sota altres denominacions, constitueix un fenomen també profundament europeu.

Podem considerar, per exemple, que han votat Trump els sectors ultrareligiosos de la societat americana. Però, ho són més, posem per cas, que els seguidors de Fidesz a Hongria, o els de Pàtria i Justícia a Polònia? Fins i tot m’atreviria a demanar-me si ho són més que els de moltíssims votants demòcrates. Pensem, per exemple, que ni els Harris, ni els Clinton ni tan sols els Obama van a pixar sense comptar amb l’aprovació del seu pastor de confiança. Correlativament, a molts llocs de l’Est d’Europa, si no practiques asíduament cap religió passes automàticament a ser sospitós de connivència amb la dictadura; és a dir, de ser poc demòcrata. Des de la caiguda del comunisme, a Romania s’han erigit més de mil esglésies ortodoxes, no fos cas que quedàs descoberta alguna part del territori (i pensem que a la part hongaresa hi ha una majoria catòlica i una minoria majoritària protestant).
Trump ha promogut allà on ha pogut això que ara se’n diu «democràcia il·liberal» (i que a mi em fa dubtar si no deu ser un oxímoron), de tall clarament autoritari. Però, trobau que en Trump és més autoritari que Orban o els Kaszcinsky? La democràcia americana serà, en aquests pròxims anys, més «il·liberal» que la italiana, amb gent com Mateo Salvini en llocs de responsabilitat? És més il·liberal Trump que, posem per cas, qualsevol dirigent del Résémblement francès? Sia’m permès, si més no, plantejar els meus dubtes.

Algú s’atreviria a dir, sense cap tipus d’embuts, que a dia d’avui, al Parlament europeu, no hi ha una majoria de diputats que, als Estats Units d’Amèrica, votarien Trump? Potser no hi és, perquè el Partit Popular Europeu deu estar dividit. Però, suposant, només que sigui, que un trenta per cent del PPE sigui trumpista, Trump ja s’hi acostaria perillosament a la majoria. Segur que un sector dels liberals el votaria i, possiblement, també una part important del Grup per l’Europa de les Nacions, nacionalistes teòricament no gaire aliniats (ço vol dir, aliniats amb les posicions més conservadores, habitualment). A Europa, Donald Trump (o el seu equivalent europeu, sigui qui sigui) no guanyaria les eleccions? Si els europeus poguessin votar de manera directa un president i trobassin enfrontats (m’ho invent, per descomptat), Schroeder -canceller alemany, socialdemòcrata- contra Meloni -primera ministra italiana, Germans d’Itàlia-, qui guanyaria? Qui triarien entre Emmanuel Macron (liberal) i Viktor Òrban (Fidesz)? I entre la primera ministra danesa, Mette Frederiksen (socialdemòcrata) i Geert Wilders (extrema dreta holandesa)?

Dir, per tant, que Trump i el trumpisme constitueixen un fenomen americà em sembla, si més no, agosarat. Particularment, consider que són, bàsicament, un fenomen europeu (es pugui observar a Europa o a l’altre costat de l’Atlàntic).