Salvem es Club!

La història de la meva família amb el Club Nàutic d´Eivissa es remunta molt més enrere. El meu pare, Juanito de la Fonda, que va néixer aqui el 1921, va ser soci del club des de molt jove i va patronejar diverses embarcacions que hi amarraven. Conservo encara i amb orgull el seu carnet amb el núm. 174. Durant tota la seva vida va ser un assidu i participi de la seva història, on trobava la companyia dels seus amics i els vincles amb el mar que tant va estimar.

Va ser un gran nedador i saltador, «un atleta», sempre em deien els que el van conèixer en aquells temps. Al costat dels seus millors amics, entre ells Toni Melis, feien tota mena d’activitats nàutiques i, segons explica la llegenda, van ser els primers a fer pesca submarina a les Balears.
Recordo que de petits sempre ens portava, a el meu germà i a mí, el club. Pel camí vèiem els pailebots, llaüts i l’antiga drassana. Tinc gravat encara a la meva memòria l’olor, barreja de fusta, gasoil i pintura que desprenia aquell lloc. Al costat del meu oncle Joan Planells (Bassetas), germà de la meva mare i soci tambe del club, ens portaven a Sa Torreta en una antiga xalana de nom Sa Bambeta
Dit això, no és estrany que quan Vicent Canals va contactar amb mi per oferir-me participar en les activitats del club, em vaig veure obligat i honrat a fer-ho. Vam posar en marxa una sèrie d’esdeveniments a la terrassa superior del club per tal d’atreure el públic eivissenc i resident de totes les edats, socis i no socis. Tots els dissabtes obrirem el bar de la terrassa amb preus populars i l’amenitzem amb una mica de música amb diversos estils i temàtiques: Flower Power, Disc 70s, 80s i 90s, així com música actual Chill Out. Tots els assistents que no coneixien la terrassa quedaven meravellats del lloc i les seves fantàstiques vistes al port i la ciutat d’Eivissa.

El Club, com tots el coneixem, no és només una marina, no és només un lloc on amarrar el llaüt. El Club és un lloc on la majoria dels eivissencs han forjat part de la seva vida, bé perquè han pogut gaudir de les seves activitats nàutiques, bé perquè han pogut amarrar el vaixell, perquè han pogut gaudir de les seves múltiples activitats socials i culturals o simplement el fet de prendre una cervesa amb els amics i gaudir d’una xerrada entretinguda.

El Club té gairebé un segle d’història però no és la seva història, és la història de milers d’eivissencs i eivissenques que han decidit passar molts moments de les seves vides allà. Al costat dels seus socis, marins, treballadors, professors, col·laboradors i visitants.

Per mi El club, no és una marina amb què especular, no és un lloc físic amb què mercadejar. És propietat social i cultural dEivissa i els seus habitants. Per als eivissencs no té cap valor econòmic, però si un valor immaterial incalculable que es mesura per la seva història, pels seus èxits esportius, per les activitats nàutiques, per les activitats culturals, per les activitats de conscienciació i respecte pel mar, per la seva activitat social i recreativa. A tot això no es pot i no cal posar-hi preu.
Per la memòria del meu pare i de tots els eivissencs i eivissenques que ja no estan entre nosaltres us dic: No patiu, no tingueu cap dubte que si algun pirata vol fer-se amb aquest baluard de la història de la nostra illa, els eivissencs i eivissenques tornarem a embarcar-nos als nostres llauts per convertir-nos de nou en corsaris al crit de «Salvem es Club!»