El primer de febrer es va reunir a Palma, a l'auditori de la Universitat de les Illes Balears, el Consell Social de la Llengua Catalana, presidit per Miquel Company (que hi substituïa, com a president, la presidenta del govern i, per tant, del CSLC, Francina Armengol). El tema estrella era quin paper ha de tenir la llengua catalana en l'accés a places de servidors públics a l'àrea de Salut de les Illes Balears. Anteriorment, hi havia hagut un intens debat entre el govern, els partits que el formen, i diferents agents socials d'aquesta àrea per dirimir si el coneixement de la llengua catalana havia de ser un requisit o només un mèrit a l'hora d'accedir a places de servidor públic dins l'IB-Salut.
Llegint alguns mitjans de comunicació i les declaracions de membres d'un sindicat concret d'aquesta àrea, podia arribar a parèixer que hi havia una majoria de gent, dins l'àmbit de la Salut, que eren partidaris de reduir el coneixement del català, llengua oficial i pròpia de les Balears, a un simple mèrit. Segons com, alguns ciutadans haurien pogut arribar a pensar, fins i tot, que hi havia una majoria que es manifestava en aquest sentit.
Res més lluny de la realitat: dins el Consell Social de la Llengua Catalana, on hi ha representació de partits, sindicats, agents socials, col·legis professionals i un llarg i completíssim etcètera, hi va haver una majoria molt clara a favor que el coneixement de la llengua catalana constitueixi un requisit per accedir a la Funció Pública (en general) i a les places de l'àrea de Salut (en particular). Es varen manifestar a favor que tots els servidors públics a l'àrea de la Salut hagin de conèixer la llengua catalana, per exemple, el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers, la majoria dels sindicats (l'STEI fins i tot estava disposat a portar la qüestió als tribunals si no s'acceptava que el català havia de constituir un requisit), els partits del Govern, algun partit de l'oposició (com ara el PI), i la majoria dels mitjans de comunicació. Molt majoritàriament, per tant, l'opinió pública és favorable al fet que tot el personal de l'àrea de Salut, a les Illes Balears, hagi d'estar capacitat per poder atendre els pacients en la llengua oficial que aquests (els pacients) escullin. També hi està a favor una clara majoria parlamentària. D'on sortia, per tant, tot l'enrenou?
El problema rau, emperò, en el fet que falten metges, a la nostra comunitat autònoma. Com pertot arreu. El Departament de Salut té catalogades, a les nostres illes, quaranta-nou categories professionals (cadascuna amb la seua corresponent borsa de treball). D'aquestes quarant-nou n'hi ha una quinzena que no compten amb personal suficient per cobrir totes les places que compti amb la necessària capacitació en llengua catalana. En el procés d'estabilització de servidors públics que acdtualment s'està portant a terme, des de la Conselleria s'ha calculat que hi ha devers mil vuit-centes places que seran cobertes amb personal que compta amb el coneixement necessari de llengua catalana i devers tres-centes en què no hi ha prou personal capacitat en la nostra llengua per ocupar-les. Provisionalment, per tant, s'ocuparan places per part de servidors públics que no tenen la capacitació necessària en català. D'aquests, emperò, n'hi ha un percentatge elevat que compten amb uns certs coneixements de la llengua (potser tenen un certificat B2 on es necessita un C1, posem per cas) i que, per tant, en molt poc temps, amb una formació adequada, tendran la capacitació necessària.
Per a l'exígua minoria que queda sense els coneixements necessaris de llengua catalana, s'establirà un període de dos anys per formar-se. Ho hauran de fer obligatòriament, com és natural, i com la immensa majoria d'ells accepten de bon grat. I no es tracta només de reconèixer els drets lingüístics dels eivissencs, formenterers, mallorquins i menorquins, sinó de prestar el millor servei, la millor atenció sanitària possible. Una bona atenció dins l'àrea de la Salut passa per no fer traduir res a ningú que no li vengui de gust i, sobretot, per permetre que el pacient faci servir la llengua en la que s'expressi amb més comoditat. O la que li dongui la real gana d'utilitzar. Conèixer el català, idò, forma part, senzillament, d'una bona atenció sanitària. I qualsevol metge o infermer amb una mica de consciència professional així ho ha de reconèixer.
Diu molt poc de la professionalitat dels membres d'un determinat sindicat corporatiu el fet que s'oposin a aquesta disposició. Tots sabem que ho fan per nacionalisme (alguns potser també per classisme), però l'ofuscació patriotera topa, ai las!, amb el jurament hipocràtic. Però bé, com que no són gaires, tampoc no n'hem de fer gaire cas.
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
En el fondo @sr Bernat todos sabemos que esto trata más de evitar la desestabilización de pactos políticos que de lograr la estabilización de plantillas, como la anormal normalización que ha terminado en sumersión...pero es el ciudadano que no enarbola banderas, en este caso el paciente, el que indirectamente y a su pesar subvenciona lo que recibe = lingüistas "de prestigio" más preocupados por separatistas debates de salón sobre la conveniencia del friulanismo político o tal vez la pertinencia del lunfardo arrabalero, en lugar de su derecho a la salud, amparado por la Constitución en su art 43 y que señala directamente a los poderes públicos.
"como no son muchos,tampoco hemos de hacer mucho caso". Esta misma frase deberìa ser de aplicaciòn al catalàn "oficial".La gravedad viene dada por el hecho de que el 1 por ciento quiere y de hecho, impone, el catalàn al otro 99 por ciento (es el caso de Ibiza).Si Ibiza tiene a fecha de hoy 161.000 habitantes y 1373 fueron los votantes de Ara Eivissa en 2019 nos sale el 1%.Si esto mismo los extrapolamos al conjunto de Baleares nos dice que menos del 5 % son los votantes del catalàn. LLegados a este punto, por què los catalanistas no promueven un referendum preguntando en que lengua quieren ser atendidos los pitiusos : ibicenco,español,catalàn u otros?. En cuanto a lo de "la buena atenciòn" y poder utilizar "la lengua que nos de la real gana",me parece perfecto siempre y cuando lo extrapolemos a la sanidad y la educaciòn. Esto es precisamente la soluciòn al problema del catalàn, el que cada cual,libremente, pueda expresarse,ser atendido y educado en la lengua que elija. Tal y como esta montado el negocio del catalàn hoy en dìa, proteger el catalàn significa propagar su ideologia excluyente.
Bernat JoanSistemáticamente, el que se ve en una situación de poder, y lo utiliza para discriminar a placer, utiliza la misma excusa. LA RESPONSABILIDAD ES DE LA ADMINISTRACION, NO DEL TRABAJADOR. Lee el estatuto de autonomía, y saca la cabeza del bote en el que te metieron para pelear por intereses de la época feudal; si la guerra política (familias feudales) entre el reino de Oc (catalano parlantes de hoy) y los del reino de Aragón (castellano parlantes de hoy) se remonta a mas de mil años. Y algunos ignorantes (o interesados) la centran en Paco y sucesores... Si en una especialidad medica, hacen falta 5 médicos, basta que algunos hablen unos idiomas y otros otros, y a la hora de elegir especialista, cada paciente elija. Con la misma logística se pueden atender probablemente todos los idiomas de la UE. Solo hace falta mente abierta, responsabilidad, y echar a los políticos partidistas que solo se miran el ombligo. Yo conozco la lengua catalana, y no quiero utilizarla. No puedo acceder a un cargo publico, porque no presento un papelito de conformidad con una situación discriminatoria. Me discriminan. Te guste o no es un hecho. Pero tiempo al tiempo, cada vez son menos... Incluso cada vez somos menos Castellano parlantes, en ibiza, (italianos alemanes ingleses rusos rumanos marroquies...)
Deis que la salut no té res a veure amb la llengua perquè els únics pacients discriminats lingüísticament són els catalanoparlants. I això, es vulgui o no, fa tuf d'una certa cosa que no cal que anomeni, no és ver?
A veure, Cuervo, per no discriminar CAP ciutadà per raó de llengua, TOTS els servidors públics han de conèixer les dues llengües oficials de la comunitat dita autònoma. El dret d'ignorància, entre els servidors públics, no existeix. Per què són tan difícils de fer entendre unes coses tan elementals?
La ley es muy clara. No se puede discriminar a nadie por razón de lengua. Eso incluye a los usuarios de la administración, y claro, también a los trabajadores... O sea. YO elijo que lengua uso. Incluso en mi puesto de trabajo. Exigir una lengua para acceder a un puesto de trabajo, es una forma de discriminar. La responsabilidad de atender en las dos lenguas oficiales, es de la administración, no de los trabajadores (lean bien el estatuto de autonomía) Basta con tener gente suficiente para cubrir la necesidad. El resto es politiqueo barato.
,,,me parece perfecto y respetable, como casi siempre, el escrito de Bernat, como también el comentario u opinión de Leopold, igualmente respetable, ahora bien, yo, que me considero de los que respeta el uso del idioma autóctono que puedan poseer las diferentes Comunidades Autónomas o Islas de mi País, pregunto ¿ ,, se trata igualmente en la Comunidad Autónoma de Catalunya el idioma castellano igual que el dialecto catalán en la Comunidad Valenciana o Baleares ?,,, a veces, leo denuncias y prohibiciones referentes a carteles, anuncios, inclusive cartas de menú tramitadas por la Generalitat de Catalunya, simplemente porque están exclusivamente escritas en castellano, inglés o alemán, y no en catalán, en mi opinión francamente denigrante, puesto que si se escriben por ejemplo, en catalán e inglés y no en castellano, no existe ni una reprimenda.. bueno , lo puedo entender, por las personas y gobernantes catalanes, que piensan que el idioma catalán peligra, aunque no estoy nada de acuerdo, puesto que tod@s los que se consideran catalanes e inclusive la mayoría de residentes en esas Comunidades, lo hablan y entienden, y no hay más, no existen más personas que quieran hablarlo o entenderlo,, si no es a base de lo que ustedes están defendiendo, ojo, reitero, me gustaría que tod@s persona residente en Cataluña, País Valenciano, Baleares, Galicia o País Vasco entendieran o conocieran esos dialectos , pero no impuesto, y menos en temas sanitarios, pues lo consideraría un error, que únicamente se sentirían perjudicad@s l@s que verdaderamente necesitan un servicio que vigile y controlara su salud,, que realmente es lo importante ,, ¿ o no?
Un article ben documentat sobre la qüestió. Això no evitarà però, que comencin a sortir comentaris, seguint la línea editorial d'aquest mitjà, presentant la dicotomia "català" o "salut" com si pel fet de saber català el facultatiu posa en risc la nostra salut. En un moment determinat la Conselleria d'Educació ens va imposar fer el "reciclatge", el coneixement de la llengua catalana amb un nivell suficient per poder impartir-la als nostres alumnes. En aquell moment, principi de la dècada dels 80, tot el professorat havia assolit la seva formació únicament en llengua castellana. Voleu fer-me creure que tot un llicenciat en medicina i cirurgia no pot assolir un nivell de català inferior al que ens varen exigir als mestres aleshores?. És simplement qüestió de voluntat, de continuar formant-se, de tener clara la condició de "servidor públic" com ho són els mestres o els policies.