Qui va contra la Constitució? | Europa Press

Passades les celebracions del Dia de la Constitució i del de la Puríssima, la setmana passada, potser podem abocar alguna reflexió post-fastos, a veure si superam el nyigui-nyogui imperant en aquest tema. Una vegada més, hem pogut assistir a l'espectacle de suposats «constitucionalistes» anant directament en contra de la Constitució. I, com que es tracta d'un espectacle que dura ja fa més de quaranta anys, crec que en podem analitzar alguns dels aspectes més destacables.

Hi ha diversos aspectes que posen de manifest que molts suposats constitucionalistes van clarament contra la Constitució espanyola (no dic ja contra el seu esperit, que això sempre serà discutible, sinó contra el text específic de l'esmentada carta magna). Van contra la Constitució, per exemple, aquells que no reconeixen la pluralitat lingüística i cultural del Regne d'Espanya. Aquells que no usen mai cap de les llengües dites autonòmiques, vivint en comunitats autònomes amb una llengua pròpia diferent de la de l'Estat, poden autodenominar-se «constitucionalistes»? Podrien fer-ho, tal vegada, si es tractàs d'un ús estrictament individual (algú negat per a les llengües, o que ha posat la banya al forat i no vol aprendre euskera o gallec), però no ho poden negar si es tracta de tota la representació d'algun partit polític determinat. Els representants de Vox o els de Ciutadans, posem per cas, al Parlament de les Illes Balears, parlant sempre i en bloc en castellà van contra la Constitució espanyola. Això es pot escriure, negre sobre blanc, sense cap tipus de problema. Perquè, quin respecte tenen envers la llengua pròpia d'aquesta comunitat dita autònoma? Quin respecte tenen per la pluralitat cultural del Regne? Quin respecte i, sobretot, quina protecció brinden a la llengua catalana?

En qualsevol cas, des del moment que Espanya forma part de la Unió Europea i que n'ha signat els tractats, és bagatge constitucional espanyol la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM). El Consell d'Europa ha posat de manifest, repetidament, que el Regne d'Espanya incompleix la CELROM. Però això, la majoria dels «constitucionalistes» espanyols s'ho escolten com qui sent ploure.

Alguns em podrien objectar que, a l'hora de nomenar les raons per a possibles discriminacions (a evitar) la Constitució espanyola no esmenta la llengua. Certament, de tots els motius esmentats a la Declaració de Virgínia, descrits pràcticament a totes les constitucions dels països democràtics del planeta, la Constitució espanyola oblida la discriminació per raó de llengua. No diu enlloc que no se'ns pugui discriminar si parlam una llengua minoritzada o una llengua minoritària. Podem esperar, per tant, que se'ns discriminarà a betzef per aquest motiu. Anem a un dels que sí que apareixen a la Constitució, idò. Crec que és l'article 14 que diu específicament que no hi pot haver cap tipus de discriminació per motius religiosos. L'Estat, emperò, té un tracte preferent amb l'Església catòlica, cosa que deixa en una posició poc galdosa els ciutadans que professen d'altres confessions religioses.
També en algun lloc la Constitució diu que els ciutadans de l'Estat espanyol tenen dret a tenir «un judici just» portat a terme per «jutges imparcials». Idò bé, qualsevol lector pot acudir als judicis més mediàtics de l'última dècada i fer-se'n una idea pel seu propi compte. Cada dia hi ha recusacions (acceptades o no, segons les circumstàncies) de jutges per parcialitat (generalment per haver manifestat massa clarament les seues inclinacions polítiques, que habitualment sempre solen anar cap al mateix costat).

Ni la judicatura ni els cossos i forces de seguretat de l'Estat, segons la lletra constitucional, no poden estar polititzats. No sé si cap d'aquests col·lectius aguantaria la prova del cotó que va fer l'enyorada cancellera Angela Merkel a la República Federal d'Alemanya. La idea merkeliana (de profunda arrel democràtica) era que hi havia una manera de veure si els membres de l'exèrcit i dels cossos i forces de seguretat estaven realment despolititzats i era comprovar si allí on votaven els resultats electorals eren diferents d'on votaven majoritàriament d'altres col·lectius. La idea era clara: si a Renania-Westfàlia, posem per cas, un vint per cent de la població vota Verds, un vint per cent dels policies i un vint per cent dels jutges haurien de votar Verds. M'encantaria que, amb un estudi seriós, aquesta mateixa prova es fes al Regne d'Espanya (especialment allà on hi ha problemes d'encaix no resolts), a veure quin resultat obtendríem.

Dit a mode de resum: avui dia, el principal obstacle que té el desplegament constitucional, al Regne d'Espanya, són precisament diversos partits polítics que es diuen «constitucionalistes», però que no accepten els pilars fonamentals de l'esmentada Constitució.