Viva Uepfly!

Lo més trist de tot és que aquest boicot contra s'única aerolínia balear que tenim no la promou una persona qualsevol. Parlam de Miquel Àngel Maria, de Més per Menorca, vicepresident i conseller de Cultura, Educació, Joventut i Deports des Consell insular de Menorca —segons ell, conseller d'uns països catalans—. El sr. Maria bravetja en es seu perfil de Twitter de Sant Agustí amb sa següent frase «Estima i fes el que vulguis», però vist com tracta a qui no pensa com ell, no pareix que apliqui massa sa filosofia cristiana, no? Més bé, tot el contrari.

Sa paraula ‘fetxa' és considerada un castellanisme segons sa normativa de s'Institut d'Estudis Catalans, i molta gent està convençuda d'això senzillament perquè ho diu s'IEC. Però, ¿és realment un barbarisme? Si feim un aguait a s'etimologia, es terme fetxa prové des llatí facta i fa referència a quan era escrita una carta. Es seu sinònim és data (des llatí datum) vol dir quan va ser donada o entregada una carta. En anglès i francès s'ha optat per sa segona opció date, igual que en gallec i en portuguès diuen data. Mentres que en balear i en castellà deim fetxa. Es Diccionari Mallorquí-Castellà de D. Pere Antoni Figuera de 1840 demostra que a ses Balears fa almanco 200 anys que deim fetxa, ja que n'inclou una entrada: «El dia y âñy que se pôsa en carta, etc. Fecha = Posar sa fétxa». I inclús replega una expressió típica: «De la creu fins á sa fécha: desde el principi fins á la fi». Però mira per on… a Catalunya també era habitual dir fetxa. Per això es Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá de 1839 dóna una entrada a fetxa: «La data de la escriptura, carta ó papèr». I també replega s'expressió «llarga fètxa» que «se usa pera donar á enténdrer l'antiguitat de alguna cosa». Així idò, tinguent en compte que ses dues vénen des llatí, tant fetxa com data serien dues paraules correctes i ben nostres. Però es qui porten posades ses clucales de sa hispanofòbia cap a tot lo que sona a espanyol mos obliguen a renunciar a paraules nostres i correctíssimes com fetxa, vacacions, deports o servici per sa ridícula raó de que es pareixen massa a sa paraula castellana. Cosa lògica quan tenen es mateix origen romànic, però no demanem tant.

Siga com siga, ¿que no hagués sét més fàcil per es nostro conseller escriure a Uepfly i avisar-los? ¿Un bon cristià no estima i intenta ajudar es altres en tost d'atacar-los amb un boicot que els hi podria dur unes greus conseqüències econòmiques? Es conseller delegat de Uepfly, Javier Taibo, va quedar com un senyor a sa seua entrevista a esRadio: «Hemos querido acercarnos a la lengua de esta tierra con sus sensibilidades y nos podemos equivocar, pero Cultura no es criticar y atacar, supongo que Miquel Àngel Maria tuvo una mala noche».

Es tuit de Miquel Àngel Maria demostra que s'únic que té autoodi contra sa nostra llengua aquí és ell, ja que cada volta que algú escriu en eivissenc, menorquí o mallorquí treu foc pes queixals. Però això no és lo més greu. Lo greu és que es tracta d'un representant polític que no sap estar en es seu lloc i no sap que està a una institució, es Consell insular, on hauria de representar a tots es ciutadans; no només a sa minoria de catalanistes qui, com ell, són capaços a intentar esfondrar econòmicament una empresa balear pes simple fet d'escriure en ses nostres modalitats insulars i no en es català de Barcelona.

És intolerable que per motius ideològics un conseller promogui un boicot a sa primera i única aerolínia balear que ofereix billets d'avió a baix cost pes ciutadans balears. Miquel Àngel Maria no pot ostentar ni un segon més en es seu càrrec si no sap compaginar es seu fanatisme lingüístic amb sa serenitat i es seny que s'espera d'un representant públic que ha de vetlar pes interessos de tots es ciutadans (com tenir billets d'avió a baix cost) i no només pes seus interessos partidistes personals (que tot estiga en català).

Després parlaran de radicalisme, però es nostro conseller santagustinià no queda curt amb so seu boicot a una empreses balear per escriure en ses nostres modalitats. Ai senyor Maria, entre poc i massa, sa mesura passa. Viva Uepfly!