Si les lletres de les cançons del raper mallorquí Valtonyc et desagraden, t'ofenen, et molesten o fins i tot et repugnen, pots fer diferents coses: pots no escoltar-les, pots criticar-les, te'n pots riure, pots dir que les idees que proclamen són equivocades o, fins i tot, pots fer tu mateix una cançó intentant molestar, ofendre o repugnar el raper. Si en lloc de qualcuna d'aquestes coses, però, el que fas és donar suport a la sentència judicial que condemna el jove músic mallorquí a tres anys i mig de presó, aleshores és que deus esser un sectari, o un esbirro al servei de l'autoritarisme, o un enemic de la llibertat d'expressió. No s'hi valen mitges tintes, aquí. No és compatible anar de demòcrata i de modern per la vida i a la vegada creure que un cantant mereix ser tancat per les seves cançons, per molt que aquestes siguin d'una agressivitat primària i contundent. Qualcú em retraurà que dic això perquè Valtonyc critica la família reial i l'espanyolista ultradretà Jorge Campos, als quals jo també criticaria. Precisament, aquest és un dels problemes. Si Valtonyc va a la presó no és per haver cantat unes cançons agressives o injurioses, sinó perquè les ha cantat contra l'enemic equivocat. Quants espanyolistes d'extrema dreta han amenaçat, insultat i agredit impunement a independentistes, esquerranosos, homosexuals i immigrants, i no els ha passat mai res? A l'estat espanyol, la llei és usada, cada vegada més, no com un instrument per impartir justícia, sinó com una arma per abatre els enemics de l'statu quo i per desactivar qualsevol moviment que vagi en contra dels símbols i les institucions de l'Espanya eterna –eternament rància, vull dir. També hi ha el tema del mitjà d'expressió i del context. Els països avançats han de saber i d'assumir que l'art es mou per territoris més oberts que la realitat. Que el pacte social i els codis morals poden ser trencats o quedar en suspensió en una cançó o en una novel·la. Que un artista té dret a recórrer a la hipèrbole, a la metàfora, a l'astracanada, fins i tot a l'insult rabiós i estripat. Amb la seva imparable deriva autoritària –presos polítics, censura, persecució o criminalització de la gent en funció de la ideologia...–, l'estat espanyol confirma que és el fracàs més sonat de la modernitat occidental.
OPINIÓN | Pere Antoni Pons, escriptor
Valtonyc i la injustícia
23/02/18 3:33
También en Opinión
- Abandono animal en Ibiza: Max lleva cinco años en sa Coma esperando un hogar
- Médicos en pie de guerra ante la posibilidad de no poder compaginar la sanidad pública con la privada
- Detienen a siete 'narcos' de sa Penya, mítico barrio de la droga de Ibiza
- Airbnb se rebela contra la regulación del alquiler a turistas
- Estas tres zonas de Ibiza son las más buscadas por los extranjeros para comprar vivienda por encima de los 1,5 millones de euros
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.