L'estel que ens guia

Cap on ens deu guiar? Ens limitarem a fer-ne algunes hipòtesis, sempre en la línia més rousseauniana que hobbesiana, de considerar que la Humanitat avança en el bon camí i que els humans, a mesura que passa el temps, ens anam tornant una miqueta millors.

L'estel ens guia cap a la pau, cada vegada més consolidada. Certament, vivim múltiples erupcions de violència i de conflicte, però fa la impressió que hem deixat enrere les grans guerres que varen assolar el nostre mon durant el segle XX (i en segles anteriors). La major part del gènere humà, almanco aparentment, ja no opta per la guerra per a la resolució dels conflictes. Mai no hi havia hagut tant tros del planeta més o manco en pau, i mai no hi havia hagut territoris que visquessin tan temps com ja han aconseguit de viure-hi, sense dirimir conflictes en forma de guerra.

L'estel ens guia cap a l'eliminació de pràctiques bàrbares, com ara l'empresonament sense judici, l'existència de presos polítics, la liquidació de la llibertat d'expressió, la confusió de poders o el manteniment de la pena de mort. Cada vegada més, la major part d'aquestes pràctiques bàrbares van perdent terreny, encara que subsisteixen molt més d'allò que voldríem, i les tenim, malauradament, molt més a prop d'allò que hauríem pogut suposar. En general, emperò, la Humanitat avança cap a la liquidació d'aquestes pràctiques i cap a la consecució d'una convivència més humana, més racional, més civilitzada.

L'estel ens guia cap a un mon en què els mèrits de cadascú constitueixin la base del seu progrés com a persona i de la seua consideració dins la societat. La sang i l'herència ja no constitueixen, a amples zones del nostre planeta, la base per al futur de cada persona humana. Ho són més l'esforç, la capacitat i el mèrit propi. Això ho devem, per una banda, a l'avanç del liberalisme, i, per l'altra, de la socialdemocràcia. D'una sana combinació entre lliure competència i igualtat d'oportunitats en sortirà una societat més equilibrada, més justa i més lliure.

L'estel ens guia, dins el nostre àmbit més pròxim, cap a una Europa més unida, cap a una Europa amb més contingut polític, cap a una Europa més consolidada com a projecte, i, en el millor dels casos, cap als Estats Units d'Europa. Dins aquest projecte d'unitat, superador dels nacionalismes estatals i de les visions de curta volada, l'aparició d'un nou estel no serà un problema, sinó que, si es tracta del fruit de la decisió democràtica d'un poble, serà considerat motiu de joia i d'agermanament. A la bandera d'una Europa més unida hi caben tots els estels que la gent, democràticament, decideixi.

L'estel ens guia cap a una societat més educada, en què els valors compartits siguin la font d'entesa i de diàleg entre totes les persones que integren la societat. Això només es pot aconseguir a través de l'Educació, a través de la formació, a través de la curiositat i de l'esperit crític. Hem de superar molts d'obstacles, però estic convençut que avançam en aquesta direcció.

L'estel ens guia, finalment, cap al redescobriment de la nostra Humanitat, cap al fet de considerar-nos humans per damunt de tot i, per tant, d'abandonar els prejudicis i les pràctiques discriminatòries que ens intenten fer diferentes. Perquè, com deia el poeta, per damunt de tots els mèrits que cadascú de nosaltres pugui tenir, hi ha el de ser persona. I això, al cap i a la fi, ens agermana a tots i ens fa a tots iguals.

tits siguin la font d'entesa i de diàleg entre totes les persones que integren la societat. Això només es pot aconseguir a través de l'Educació, a través de la formació, a través de la curiositat i de l'esperit crític. Hem de superar molts d'obstacles, però estic convençut que avançam en aquesta direcció.

L'estel ens guia, finalment, cap al re- descobriment de la nostra Humanitat, cap al fet de considerar-nos humans per damunt de tot i, per tant, d'abando- nar els prejudicis i les pràctiques discri- minatòries que ens intenten fer diferen- tes. Perquè, com deia el poeta, per da- munt de tots els mèrits que cadascú de nosaltres pugui tenir, hi ha el de ser persona. I això, al cap i a la fi, ens ager- mana a tots i ens fa a tots iguals.