OPINIÓN | Mariano Planells
Y hace 50 años Ibiza despegó
23/08/17 4:01
No conozco ningún lugar del mundo donde la química del movimiento hippy reaccionara tan creativamente como en Ibiza: el hippismo la despertó de su letargo, tras una guerra civil cruenta y espantosa, y la puso en el mercado mundial.
También en Opinión
- «Habíamos normalizado que se fueran de Ibiza los profesores por falta de vivienda, pero no los alumnos»
- Alquiler ilegal en Ibiza: «Nos hemos encontrado VPO de dos habitaciones convertidas en cuatro habitaciones»
- Perros sueltos en Ibiza: un problema que obliga al Ayuntamiento a cambiar la ordenanza
- Las pequeñas y medianas empresas de Ibiza avisan: no se completarán las plantillas por falta de vivienda
- Okupan un piso en pleno centro de Sant Antoni delante de su propietario
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
NO entiendo el valenciano, pero si le he entendido, dice que el artículo está lleno de tópicos. Pero ¿son falsos estos tópicos? No. Yo soy holandés y viví aquellos años y puedo reafirmar lo que dice el articulista, que Ibiza ya existía antes del hippismo pero que las noticias se esparcieron por toda la prensa occidental y pusieron a "Ibiza en el mapa". Si no lo cree repase las hemerotecas y consulte el diario ABC, Pueblo, La Vanguardia, El Noticiero Universal, etc. Esto es un hecho. Claro que la narración de Planells termina en 1970 más o menos, que es el período que le interesa, cuando nació la Ibiza internacional. Si quiere seguir con lo que pasó después, allá usted, pero sus palabras no anulan las del articulista.
Ple de tòpics. Fa 50 anys que donam voltes a la mateixa idea, però ja no cola. Ningú se la creu. Només fa falta mirar d'on venien els hippies (situació socioeconòmica), per poder vora qui eren. Es va vendre una idea juntant ideals libertaris i humanistes (suposats) dels hippies amb la "tradicional" tolerància dels eivissencs, i la bellesa (això sí) de l'illa per fabricar un producte complex, que atorga un gran rendiment econòmic (a alguns) i que ens porta literalment a la desaparició. Els eivissencs sobren a Eivissa, a aquesta Eivissa "creativa, llibertària i tolerant". La realitat, que no el tòpic, és que Eivissa és una font d'ingressos que està per damunt del bé col.lectiu dels qui hi vivim tot l'any, que ha crescut poblacionalment de manera exponencial (ja no parlo de l'estiu), i que entre naltros ens treiem els ulls fruit de la cobdícia i de l'avaricia. Per molt que se'ns vulgui vendre fum (com a l'article), Eivissa ha entrat en metàstasi. La incertesa és saber quan morirà.