Bernat Joan i MaríEivissa18/05/16 0:00
TW0

La importació de futbolistes i d'entrenadors de futbol ha condicionat que les sales de premsa de la majoria dels grans estadis d'Europa siguin, avui, més plurilingües que en cap altra etapa passada. Així, en una sola roda de premsa, ens trobam en Pep Guardiola (un entrenador culte i políglota, capaç de recitar Miquel Martí i Pol i de parlar un grapat de llengües), a la sala de premsa del Bayern München, usa ara l'alemany, tot seguit respon una pregunta feta en català, després en anglès (ja hi ha periodistes que pensen en clau de la temporada vinent, quan en Pep entrenarà el Manchester City), tot seguit en castellà (un periodista espanyol també hi era) i, encara, en respon un parell en italià (idioma que també parla amb tota fluidesa). Res de nou. Les rodes de premsa d'en Guardiola solen ser així.

Fins i tot la sala de premsa del Real Madrid presenta un cert poliglotisme. Hi predomina, d'una manera molt més clara que no l'alemany a la del Bayern, l'espanyol. Però no hi apareix en exclusiva. L'entrenador Zinedine Zidane respon unes quantes preguntes en la llengua oficial del Madrid, però tot seguit en respon un parell en francès (sempre hi ha periodistes francesos que el segueixen), i Luca Modric no té cap problema, com és ben lògic, a respondre'n alguna en serbocroat (idioma que parla molt més fluidament que no l'espanyol, com és lògic, en ser la seua llengua materna). Però de sobte salta la anormalitat. Un periodista de TV3 s'adreça a Kiko Casilla, porter reusenc del Caballero del Honor i li demana de respondre una pregunta en català. L'amic Casilla, com a bon catalanet diglòssic, en comptes de respondre-hi directament (com fa en Modric en serbocroat o en Zidane en francès), es mira algú de premsa del seu equip i li demana si pot respondre en català. El madrileny li respon amb un "No" rotund, i, encara, hi afegeix el simpàtic imperatiu: "en castellano!". L'anècdota traspassa fronteres. Quan escric aquest paper just fa tres dies que ha ocorregut i ja ha aparegut ressenyada a diaris de diversos països d'Europa i d'alguns d'Amèrica. En trob referències fins i tot a mitjans d'un país tan poc futboler com els Estats Units. La imatge del Madrid queda feta un nyap. Allò que resulta del tot normal arreu del món constitueix una excepció a can Madrid, on s'impedeix parlar català. No puc deixar de recordar la imatge del gran Frank Rijkaard estrenant-se a parlar en català en una roda de premsa al camp del Galatasaray d'Istanbul. Un holandès pot parlar català a Istanbul sense cap problema, però un reusenc no pot respondre a Madrid a TV3 en català.

L'equip ho esguerra encara més quan obliga el catalanet diglòssic a dir que mai no li han impedit de parlar en català. Per sort per a tothom hi ha una gravació que ho mostra de manera inequívoca. Com també mostra que Kiko Casilla demana permís, fet que, entre d'altres, motiva un article magnífic de na Laura Pinyol explicant com funciona la diglòssia. I diuen que el català és una llengua plenament normalitzada! I que a Espanya no hi ha catalanofòbia, que això només constitueix una paranoia d'alguns catalanistes.

Arribats a aquest punt em permetré de fer unes quantes suposicions i d'intuir unes quantes respostes. Suposem, per un moment, que l'astre megaegocèntric Cristiano Ronaldo tengués un nòvio marroquí. Suposem, endemés, que l'home parlàs amazic (cosa que no seria tan rara, tenint en compte que devers la meitat dels marroquins el tenen com a primera llengua). Suposem, encara, que el Madrid –i potser el futbol en general- no estigués alterat per una espessa homofòbia i que l'astre es pogués presentar en societat igual de feliç amb un nòvio marroquí que amb una model brasilera. Suposem, ainda mais, que algú de la premsa marroquina de parla amaziga s'interessàs per l'experiència de compartir vida i miracles amb un astre de la pilota i li amollàs una pregunta en la seua llengua comuna. Algú gosaria dir-n'hi res? Algú gosaria ficar-se amb la llengua que parlàs?

Tothom, per tant, pot treure les seues conclusions sobre les raons que porten l'energumen de torn a bloquejar la resposta en català d'en Casilla. Fa molta més pena, emperò, veure l'esmentat Casilla demanant permís, en compte de respondre directament (com en Modric o com faria el suposat nòvio d'en Cristiano).