El turisme que volem a Santa Eulària

Però per tenir un tipus de turisme tranquil, no basta amb passejar el "palmito" per alguna de les moltes fires de turisme que es celebren a diversos indrets com és Madrid o Berlín, s'ha de tenir un pla de promoció turística amb idees molt clares, un pla que ha de formar part d'un pla de màrqueting turístic consensuat amb el sector: saber què volem i com ho volem.

Però, sobretot, hi ha una cosa important que hem de tenir, i és tenir un municipi en condicions per rebre aquest tipus de turisme tranquil, familiar o com el vulguem anomenar: platges netes sense abocaments, transport públic adient, rutes a peu o en bicicleta a carrils segurs, oci familiar...

Davant del creixement de l'oferta d'establiments turístics amb música en algunes zones turístiques com Es Canar, Es Figueral, Cala Llonga, entre d'altres, que permet les Normes Subsidiàries, em tem que Vicent Marí estarà més del costat de determinats interessos privats que de la defensa del nostre model turístic.

No és que jo sigui contrari a tenir certes mostres de música en viu com a complement d'un negoci turístic: no hi ha res més agradable que prendre un cafè a una terrassa mirant la mar, mentre escoltes una peça de música. La meva por és si Vicent Marí sabrà posar els límits que pertoca i que realment tinguem a Santa Eulària un tipus de turisme que permeti compaginar–lo amb la vida dels més de 30. 000 habitants dels municipi.

No juguem amb la mà que ens dóna de menjar, el turisme familiar no té les cotes d'ocupació a Santa Eulària que podria tenir, que la temporada sigui més llarga no acaba de quadrar, ens falten nous productes que siguin un atractiu més... Alguna cosa falla.